Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
victoriat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.
Pesava 3/4 de denari i era equiparat a la dracma d’Illíria Vers el 104 aC fou encunyat amb un valor equivalent a mig denari
Libúrnia
Història
Antic nom del territori de la costa adriàtica oriental.
Els seus habitants, els liburns, formaren part de la civilització romana i, en la província de Dalmàcia, constituïren un nucli important per a la romanització de la Illíria i les províncies danubianes
Macrià
Història
Usurpador de l’imperi Romà (260-261).
Aconseguí la dignitat imperial el 260, gràcies a la revolta organitzada a Samòsata pel seu pare Marc Fulvi Macrià Fou derrotat per l’emperador Galliè a la Illíria, i, traït pels seus soldats, morí assassinat
Cràter
Història
Militar
General d’Alexandre el Gran.
L’acompanyà en les expedicions contra Pèrsia i l’Índia Fou encarregat de conduir els veterans novament a Macedònia després de la insurrecció d’Opis A la mort d’Alexandre, governà Macedònia, Grècia, Epir i Illíria juntament amb Antípater
Basili d’Ancira
Cristianisme
Bisbe d’Ancira (350-360).
Cap dels arians moderats s’oposà a la fórmula plenament ariana dels concilis de Sirmi i convocà 358 un sínode a Ancira Deposat el 360 i exiliat a Illíria, en pogué tornar en temps de l’emperador Julià, però sense ocupar la seu episcopal Escriví diverses obres teològiques
Jovià
Història
Emperador romà (363-364).
Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Constant I
Història
Emperador romà (337-350).
Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre
prefectura
Història
Territori governat per un prefecte.
Amb l’administració de Dioclecià, les prefectures foren quatre la de les Gàllies amb seu a Trèveris, la d’Illíria amb seu a Sirmium, i que fou suprimida a la mort de Constantí, la de Roma que, en algunes ocasions, tingué la seu a Milà i la d’Orient, amb capital a Antioquia Cadascuna d’aquestes prefectures estava dividida en diòcesis i diferia de Roma i Constantinoble, ciutats que formaren sempre una prefectura independent