Resultats de la cerca

L’art medieval, interpretant-la a través de la genealogia evangèlica de Jesús, la transformà en l'arbre de Jessè, i la llegenda i l’art popular la concretaren en la vara florida de sant Josep

Amb una sòlida formació musical començà, cap al 1950, interpretant cançons de Brassens, Brel i altres L’any 1964 marcà l’inici del reconeixement de la seva pròpia obra, que a partir del 1966 gaudí de difusió mundial El seu estil és poètic, elegant i musicalment refinat

Té influències dels primitius italians i dels prerafaelites, però interpretant-los amb formes que es troben a mig camí entre l’expressionisme i el cubisme Pintà motius figuratius, sobretot temes bíblics, paisatges i retrats Són remarcables els seus frescs d’escenes de guerra a la capella de Burghclere Hampshire

Debutà el 1911 al Teatre Gran Via de Barcelona en el paper de Mario Cavaradossi a Tosca , de G Puccini Actuà en diversos teatres de l’Estat espanyol tot interpretant òpera i sarsuela El 1916 participà en l’estrena de Tassarba , d’Enric Morera, al Gran Teatre del Liceu Morí prematurament

Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic, Farinelli…

Introductor de l’impressionisme a Bohèmia Creà un nou tipus de paisatge txec, prenent com a model una de les regions més pobres i interpretant-lo amb tècnica impressionista, malgrat no conèixer l’art que es feia a París fins el 1907 Les seves vistes de camps pobres són de factura rica, de lleugers tocs de pinzell, a voltes aïllats, que sovint deixen entreveure o transparentar el llenç Se suïcidà després d’un infart

Estudià amb Endre Rösler a Budapest, ciutat on començà la seva carrera El 1974 coincidí amb el director Wolfgang Sawallisch, el qual la introduí en el repertori straussià que l’ha fet famosa Interpreta també Mozart, Verdi, Puccini, Giordano i Beethoven El 2008 es retirà oficialment dels escenaris lírics interpretant el paper de Clitemnestra, de l’òpera Elektra , de Strauss, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on havia actuat en nombroses ocasions, que l’any següent li concedí la Medalla d’Or

Entre el 1923 i el 1934 collaborà amb l’orquestra de Fletcher Henderson on, amb un estil alhora fluent i robust, contribuí a consolidar el saxòfon tenor com un dels principals instruments del jazz Posteriorment interpretà amb grups propis, i a partir dels anys quaranta s’interessà per les innovacions del be-bop , tot interpretant i enregistrant amb músics més joves, com T Monk, B Powell o J Coltrane És autor de nombroses composicions, entre les quals Body and Soul

Al s XIV servia per a denominar els instruments de les corts A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc Al s XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac