Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Johan Japetus Steenstrup
Zoologia
Zoòleg danès.
Professor i director del museu d’història natural de Copenhaguen, estudià l’alternança de generacions sexuades i asexuades d’alguns invertebrats
Jaume de Porta i Vernet
Paleontologia
Paleontòleg.
Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…
tricoma
Anatomia animal
Cadascun dels pèls de caràcter secretor propis d’alguns invertebrats.
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…
hepatopàncrees
Anatomia animal
Glàndula digestiva integrada per la fusió del pàncrees i del fetge, els quals formen una única massa secretora de sucs digestius.
És pròpia de diversos grups d’invertebrats crustacis, aràcnids i molluscs, i no té cap relació amb el fetge o el pàncrees dels vertebrats
rinobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, de cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d’una guitarra; les aletes pectorals es fusionen lateralment amb el cap, i tenen dues aletes dorsals iguals i la caudal ben desenvolupada.
Són ovovivípars Costaners bentònics, habiten als fons de sorra i fang, on es nodreixen d’altres peixos i d’invertebrats Habiten a les costes dels Països Catalans
invertebrat
Zoologia
Dit de l’animal mancat de columna vertebral.
El grup dels invertebrats és artificial i no té valor filogenètic ni sistemàtic, puix que inclou animals que pertanyen a embrancaments molt diversos, des dels protozous fins als cefalocordats
microsporidis
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels esporozous de mida molt petita (3-6 μ) i caracteritzats pel fet de tenir una sola càpsula polar a l’espora.
Les espores són ovals, ovoides o piriformes Generalment parasiten les cèllules intestinals d’invertebrats L’espècie Nosema bombycis , per exemple, ataca els cucs de seda, als quals produeix la pebrina
Aleksandr Kovalevskij
Biologia
Embriòleg letó.
Introduí el darwinisme a Rússia i desenvolupà la primera hipòtesi acceptable de la relació entre els vertebrats i els invertebrats Féu recerques sobre l’embriologia dels cucs, els artròpodes, els braquiòpodes i els celenterats
Ernest MacBride
Zoologia
Zoòleg irlandès.
Fou un dels primers exponents de les teories evolucionistes del neolamarckisme Féu importants treballs sobre embriologia, especialment dels invertebrats Entre les seves obres cal destacar Textbook of Invertebrate Embryology 1914, Evolution 1924 i Embryology 1929