Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Jakob Hassler
Música
Organista i compositor alemany.
Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners
Jakob Paludan
Literatura danesa
Novel·lista i assagista danès.
Fill de l’historiador de la literatura Julius Paludan D’ideologia conservadora, després d’un viatge a Amèrica adoptà la defensa d’una tradició humanística religiosa contra el materialisme i la influència nord-americana en els costums de Dinamarca, i que ataca amb un estil refinat en les novelles De vestlige veje ‘Els camins occidentals’, 1922 SFgelys ‘Projector’, 1923 En Fugle omkring fyret ‘Els ocells al voltant del far’, 1925 i en Markerne modnes ‘Els camps maduren’, 1927 insisteix en el tema de la destrucció de la natura per la tecnologia moderna Jorgen Stein og hans kreds ‘El cercle de…
Jakob Steiner
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934 Féu recerques importants en geometria superfícies cúbiques i de quart ordre i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander ‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932 i pòstumament 1882 aparegueren les seves obres completes Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom
Jakob Sprenger
Cristianisme
Inquisidor alemany.
Prior del convent dominicà de Colònia 1472 i inquisidor de Magúncia i Trèveris 1481, es dedicà a perseguir aferrissadament les bruixes, contra les quals escriví el tractat titulat Malleus maleficarum 1489
Jakob Schaffner
Literatura alemanya
Escriptor suís d’expressió alemanya.
De formació autodidàctica, durant la seva joventut viatjà molt per Europa, i publicà després les seves impressions La seva narrativa descriu el món de la petita burgesia i de la pagesia del seu país, com en Johannes 1922, Die Jünglingszeit des Johannes Schattenhold ‘La joventut de Johannes Schattenhold’, 1930, etc Cap al final de la seva vida se sentí atret pel feixisme alemany Morí durant un bombardeig
Jakob Wassermann
Literatura alemanya
Novel·lista jueu alemany.
Conegut sobretot en el decenni 1920-30 per una temàtica sensacionalista, les seves obres es caracteritzen per la recerca d’una visió noble de l’home davant el caos del món actual i per la simpatia amb què tracta el problema jueu Cal esmentar-ne especialment Caspar Hauser oder Die Trägheit des Herzens ‘Caspar Hauser o la desídia del cor’, 1908, Das Gänsemännchen ‘L’homenet dels ànecs’, 1915, Christian Wahnschaffe 1919 i Etzel Andergast 1931
Jakob Ackeret
Enginyer suís.
Introduí el terme nombre de Mach per a expressar la relació entre la velocitat de l’avió i la velocitat del so Desenvolupà la teoria de la resistència a l’avançament per a una ala linear bidimensional aquesta teoria fou d’una gran importància per al disseny dels avions supersònics
Jakob Kammerer
Industrial alemany.
Hom el considera l’inventor, el 1832, del llumí amb el cap de fòsfor blanc que substituí el llumí oxigenat
Jakob Jud
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Collaborà amb Karl Jaberg en el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz S'interessà per les relacions entre llengua i cultura, entre els mots i les coses Publicà Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie ‘Història de les llengües romàniques i geografia lingüística’, 1973 Des del 1921 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Jakob Handl
Música
Compositor eslovè.
Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana