Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
diftongació
Fonètica i fonologia
Formació d’un diftong, bé per diferenciació d’una vocal o per simplificació d’un grup en hiat.
En català hi hauria exemples del primer cas, si hom admet la teoria que ę del llatí vulgar es convertí en jé en contacte amb iod abans d’assimilar-se profěctu > * profjeitu > * profieit > profit Més clars són els exemples del segon cas benedictu > beneït beneít > beneit benéit regîna > reïna reíne > reina rẹine
Felip Lluís d’Egmont
Història
Lloctinent de Sardenya (1680-82), cinquè príncep de Gavre i del Sacre Imperi, comte d’Egmont i cavaller del Toisó d’Or.
Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679
Charles Trenet
Música
Compositor i cantant francès.
Les seves cançons han estat molt popularitzades Je chante , La romance de Paris , La mer , L’âme des poètes Actuà en diferents films, com La route enchantée i Adieu Léonard , i també en els principals teatres francesos Théâtre de l’Étoile, Bobiné, etc Escriví les novelles Dodo manière , La bonne planète i Un noir éblouissant
ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és usat també per…
Castells i edificacions militars de l’Alta Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Castell de Benasc Castell Ferran Bissaürri Castell de Gavàs Castell de Veri Castillo de Sos Castell de Castillo de Sos Les Paüls Castell de les Paüls Castell d’Espés Saünc Castell de Saünc Sessué Castell de Sos
chace
Música
Composició vocal francesa a tres veus del segle XIV de temàtica relacionada amb la caça.
Molt semblant a la caccia italiana, es tracta igualment d’un cànon, però en la chace les tres veus són canòniques Se n’han conservat molt pocs exemples En el Llibre Vermell de Montserrat hi ha tres peces d’aquest tipus que reben el nom de caça G Machaut denominava chace les seccions canòniques del seu lai a tres veus Je ne cesse de prier
Branislav Nušić
Literatura
Escriptor serbi.
Excellí com a contista, novellista —sobretot amb la novella Opštinsko Dete ‘El noi de la Comuna’, 1902—, fulletonista amb el pseudònim de Ben Akiba i, sobretot, com a autor teatral més de vint tragèdies, drames i comèdies, de les quals cal destacar Narodni poslanik ‘El diputat’, 1896, Knez ivo od Semberije ‘El príncep de Semberije’, 1900 i Tako je moralo biti ‘Un alt preu’, 1900
Sacha Guitry
Cinematografia
Teatre
Dramaturg, actor i director teatral i cinematogràfic francès.
Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955
Correu de les Lletres
Setmanari
Suplement del setmanari Sóller publicat a Sóller en 1920-22.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d’ Alanís M Ferrà, J Carner, J Estelrich, JE Ràfols, J Pons, B Forteza, EM Ferrando, C Cardó i G Alomar, i versos i traduccions de MA Salvà, J Alcover, M Costa, Ll Riber, JR d’Ayreflor, G Colom, J Pons, M Forteza, B Ferrà i C Magraner
partitiu
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu