Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra 1955 i Jardín Botánico 1957, continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor 1981 o bé Labios como espadas 1983, als quals seguiren  Misticismo libertario 1985, La palabra del hombre 1990 i les tres…

Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra teatral Las siete…

Nascut en una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid i ha estat alumne de Luis de Pablo i Francisco Guerrero Autor d’obres orquestrals i de cambra, s’interesa especialment per la musicalització de textos, en particular de poetes com Vicente Aleixandre, Rubén Dario, Miguel Hernández i Leopoldo Panero El 18 de març de 2011, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya estrenà la seva obra d’encàrrec Libro de los secretos

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003

El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc

Soci del Club Atano, fou campió de Catalunya de mà amb Villarreal 1968, José Luis del Villar 1969-74 i César Hernando 1976, 1982, 1986 Arribà tres vegades a la fase final del Campionat d’Espanya amb Del Villar i Nicolás Gil

Fou un dels fundadors de la Penya Rhin 1914 Fou propietari de la marca Álvarez 1922, després anomenada MA Pilotà l’MA en el II Trofeu Armangué, en el qual acabà en tercera posició 1922 Quedà segon en la Pujada a l’Arrabassada 1923