Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Iang-Tsé
Riu
Riu de la Xina, el més llarg del país i de l’Àsia i un dels més importants del món per la seva longitud (5.800 km), pel cabal mitjà (30.000 m3/s) i per la conca (1.726.000 km2).
Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…
Amur
Riu
Riu de l’Àsia, que forma la divisòria entre l’Àsia central àrida, Sibèria i l’Àsia oriental monsònica (4.350 km i 1.850.000 km2 de conca).
Neix a la frontera russoxinesa de la confluència de l’Argun i el Xilka, i forma la frontera entre els dos països fins a Khabarovsk, on pren bruscament la direcció nord vers territori rus fins a la desembocadura a la mar d’Okhotsk, prop de Nikolajevsk-na-Amure El seu tipus d’alimentació és doble d’una banda, tropical monsó d’estiu a la Sibèria oriental, i d’altra, nival afluents procedents dels altiplans siberians El seu curs superior té poques aportacions a causa de l’aridesa de les regions que drena, però s’enriqueix de seguida per les aportacions del Zeja i el Bureja, afluents per l’…
Salween
Riu
Riu del SE d’Àsia (2.500 km).
Neix a les muntanyes Tanglha, al Tibet oriental, flueix en direcció S i travessa els altiplans de Kunming sheng de Yunnan, Xina i els estats de Xan, Kayah i Karen Birmània, excavant profundes valls i gorges, per desembocar, formant un delta, en el golf de Martaban, prop de Moulmein, a la mar d’Andaman
Banda dels Quatre
Nom amb el qual és coneguda l’ala esquerra del partit comunista xinès a la mort de Mao Zedong, composta per Jiang Qing, vídua de Mao Zedong, Zhang Chunqiao, Wang Hongwen i Yao Wenyuan.
Acusats d’activitats contrarevolucionàries, foren empresonats el 1976 i condemnats el 1981 a mort Jiang Qing i Zhang Chunqiao o a molts anys de presó L’execució de les dues penes capitals fou ajornada fins el 1983, en què foren commutades per la presó a perpetuïtat Tot l’afer de la Banda formà part de l’abandó del maoisme seguit pels successors de Mao Zedong
Guilin
Vista de Guilin, ciutat de la Xina sud-oriental
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora esquerra del Gui Jiang, tributari del Xi Jiang, a la principal ruta des de la Xina central a Canton És un important centre comercial i de transports i, tradicional centre artesanal, ha esdevingut nucli industrial des del 1950, amb indústria química, de fabricació de motors i equipament agrícola, de paper, tèxtil del cotó i, sobretot, alimentària sucre i olis És un centre cultural, amb universitat
La Xina celebra el 50è aniversari del naixement de la República Popular
El president xinès, Jiang Zemin, presideix a la plaça de Tiananmen de Pequín la desfilada militar per a commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la República Popular de la Xina, que Mao Zedong va fer en el mateix escenari És la primera desfilada militar a Tiananmen des de fa quinze anys En un discurs adreçat a la nació, Jiang promet la reintegració de l’illa de Taiwan a la República Popular de la Xina
Wuzhou
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la confluència del Xi Jiang amb el Gui Jiang, és un important port fluvial i un centre comercial Té indústries tèxtils, químiques, del calçat, del cristall, de refinatge de sucre, etc El seu nom tradicional 589-1946 fou Cang Wu o Ts’ang-wu La ciutat experimentà un creixement extraordinari amb l’establiment de plantes químiques productes farmacèutics i àcid sulfúric entre el 1920 i el 1930, que foren destruïdes durant la guerra sinojaponesa 1937-45
La Xina recupera la sobirania de Macau
El president xinès, Jiang Zemin, rep de mans del seu homòleg portuguès la sobirania de Macau, la darrera possessió europea a Àsia Tal com es va fer amb Hong Kong l’1 de juliol de 1997, Macau tindrà dins la Xina l’estatus de regió especial administrativa segons el principi “un país, dos sistemes” per a fer compatibles les diferències entre els sistemes econòmics xinès i de Macau Jiang aprofita l’acte per a reivindicar la reunificació de la Xina mitjançant la reincorporació de Taiwan
Leshan
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, al S de Chengdu.
Port fluvial a les vores del Min Jiang
Foshan
Ciutat
Ciutat del sheng de Guangdong, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada al delta del riu Xi Jiang, 16 km al SW de la ciutat de Canton, és una ciutat industrial i comercial indústria tèxtil de seda i cotó