Resultats de la cerca

Es distingí a la guerra de Secessió Vencé Bull Run 1861 i 1862 i contribuí a guanyar la batalla de Fredericksburg 1862

Format a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, jugà a l’equip B 2001-05, període durant el qual debutà a primera divisió al desembre del 2002 Cedit a l’Almeria 2005-06 i al Polideportivo Ejido 2006-07, retornà al primer equip blanc-i-blau 2007-09, on disputà 43 partits com a davanter centre i guanyà la Copa del Rei 2006 Després actuà a l’Albacete 2008-09 i al Barcelona B 2009-12, on aconseguí un ascens a segona divisió A i fou màxim golejador d’aquesta categoria 2011, amb 32 gols També debutà al primer equip del Futbol Club Barcelona en un partit de Copa Després de…

Competí representant el Club Kihon de l’Hospitalet de Llobregat Guanyà el Campionat d’Europa de combat en la modalitat goju ryu i la categoria de menys de 70 kg, tant individual 2003 com per equips 2003, 2005 També assolí el subcampionat europeu de la mateixa modalitat en la categoria de menys de 80 kg individual 2007 i per equips 2005 i la tercera posició individual 2004 Fou campió de Catalunya de combat en la categoria de menys de 70 kg 2010

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930

Jonathan Swift publica la novella Els viatges de Gulliver

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d’internet, la…