Resultats de la cerca

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los…

L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860

Fundà la revista esportiva humorística Barrabás i les publicacions satíriques El Papus 1974 i El Jueves 1977 Collaborà en El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona , Tele/eXpres , Onda Cero i Televisió de Catalunya, entre d’altres Creà el personatge Jordi Culé al principi dels anys noranta, que representava un seguidor del Barça

És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd

Fou nomenat metge reial el 1354 Escriví un supercomentari bíblic a ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari 1375 i la subhasta 1377 per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals

Collaborà primer en publicacions com Florita , Nicolás , Can-can i DDT , i també a Tretzevents Marxà a París, on treballà també per a Pardon , Stern o Playboy De retorn a Barcelona, collaborà en El Papus , que posteriorment dirigí Fou fundador i collaborador habitual d’ El Jueves , que dirigí El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares

Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme

El 1304 s’establí a Toledo, on fundà una escola talmúdica, i fou nomenat cap de totes les comunitats jueves de Castella Prengué una part activa en la controvèrsia sobre la Guia de Maimònides i escriví nombrosos comentaris i addicions Responsa a diversos tractats talmúdics, ultra una obra eticomoral, Orhôt hayyîm ‘Camins de vida’, anomenada també Séfer ha-hanhagà ‘Llibre de la conducta’

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

Format a la Universitat de Berlín i doctorat a Halle 1821, inicià 1818 el moviment Wissenschaft des Judentums ‘Ciència del judaisme’, i és autor de nombroses obres sobre el judaisme, literatura i cultura jueves i crítica bíblica, entre les quals es destaquen Die gottesdienstlichen Vorträge der Juden ‘Els sermons litúrgics dels jueus’, 1832 i Literaturgeschichte der synagogalen Poesie ‘Història literària de la poesia sinagogal’, 1865