Resultats de la cerca

Els seus estudis s’orientaren especialment a les llengües cèltiques, sobretot l’antic irlandès, del qual publicà manuals A historical Reader of Old Irish 1928, Altirische Grammatik 1925 i traduccions Altkeltische Dichtungen 1944 En collaboració amb Alois Walde publicà el Vergleichendes Wörterbuch der indogermanischen Sprache 1926-32 i més tard, individualment, l' Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch 1948-69, obres bàsiques en el camp de la indoeuropeística

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

Després d’un període inicial durant el qual practicà un realisme militant, entorn del 1930 derivà cap a una abstracció no geometritzant en la qual és palesa la influència de la pintura oriental Romangué al marge dels diversos moviments avantguardistes, però posteriorment ha estat considerat un dels pioners de l’informalisme Manifestà una constant preocupació per l’aplicació original de materials i de tècniques

Professor de les universitats de Kiel, Breslau i Leipzig, fou el segon cap —després de Virchow— de l’escola d’anatomia patològica alemanya del s XIX Fou autor de treballs bàsics en el seu temps, que encara tenen actualitat, sobre tècniques histològiques, l’estructura de les fibres musculars estriades, els fenòmens inflamatoris, i explicà la diapedesi leucocitària 1867, l’origen dels tumors com a conseqüència de malformacions embrionàries i l’establiment de la circulació collateral en les embòlies de les artèries terminals

De pare alsacià i mare jueva de llengua alemanya, viatjà per Europa, Tunísia i Turquia Després d’haver tornat d’aquest viatge, estudià llengües i literatures modernes a la Universitat de Praga D’esperit turmentat, la seva obra, d’un gust refinat i decadent, és un clar exponent del cosmopolitisme i decadentisme del final del s XIX Les seves novelles principals són Román o věrném přátelství Amise a Amila ‘Novella de la fidel amistat d’Amis i Amil’, 1880 i Jan Maria Plojhar 1888, amb trets autobiogràfics, considerada la seva obra mestra, on s’exposa d’una manera original la problemàtica del…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…

Autor de Rembrandt als Erzieher ‘Rembrandt, educador’, 1890, que postulava una regeneració del poble germànic, representada en la figura del pintor holandès Les seves teories, però, foren manipulades pels teòrics racistes nacionalistes i antisemites

Ell i la seva muller foren acusats d’espionatge a favor de l’URSS en l’època coneguda com de la cacera de bruixes del maccarthisme Foren condemnats a mort el 1951 i executats dos anys després, malgrat les protestes internacionals

Efectuà nombroses mesures calorimètriques, estudià la llei d’acció de massa 1867 i el comportament dels àcids, dels quals mesurà la força Féu estudis de termoquímica i predigué l’existència d’un grup de gasos inactius

Cap de farmacologia a l’institut nacional de la salut, a Bethesda, Maryland, el 1970 compartí el premi Nobel de medicina, amb B Katz i Ulf S von Euler, pels seus treballs sobre la noradrenalina, les catecolamines en general i altres amines biogèniques, i la transmissió de l’impuls nerviós, en les sinapsis, tant mioneurals com interneurals del sistema nerviós vegetatiu i central