Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Brutòbriga
Ciutat
Ciutat esmentada per Esteve de Bizanci, el qual la situa a la Bètica.
Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València
Joan Escriu
Boxa
Àrbitre de full-contact i pioner de la boxa tailandesa a Catalunya.
Fou un dels introductors d’aquest esport juntament amb Jesús Juni Impartí classes d’aquesta art marcial en un gimnàs de Sarrià, on formà lluitadors com Víctor Amat, campió d’Europa de kick-boxing El 1985 fundà el seu propi gimnàs, el Club de Boxa KO Verdun, a Barcelona
Luci Acci
Literatura
Teatre
Poeta dramàtic llatí.
D’Umbria anà a Roma, on es relacionà amb Dècim Juni Brutus, a qui dedicà algunes obres teatrals És autor de moltes tragèdies, inspirades en originals grecs, de les quals són coneguts els títols de 45 i molts fragments Excellí també en la confecció de fabulae pretextae , obres de caràcter exclusivament romà
Luci Tarquini Col·latí
Història
Patrici romà.
Nebot de Tarquini el Superb i marit de Lucrècia , fou, amb Luci Juni Brut , un dels primers cònsols 509 aC Unit a la tradició de la dedicació del temple de la Tríada Capitolina i a la fundació de la república, la llegenda del seu exili voluntari explicaria el dret popular d’abrogar l' imperium dels cònsols
Erwin Strittmatter
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Deixeble de BBrecht, la seva obra dóna una visió amable de la vida quotidiana dins un sistema socialista De les seves obres destaquen la comèdia Katzgraben ‘Tombes de gats’, 1953 i les novelles Tinko 1954, Ole Bienkopp 1963, Der Wundertäter ‘El taumaturg’, 1973 i Grüner Juni ‘Juny verd’, 1985 En 1959-83 exercí diversos càrrecs a la Unió d’Escriptors de la RDA
Medina de Rioseco
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a La Tierra de Campos, drenat pel Sequilla.
Cap d’una fèrtil comarca agrícola, li fou concedit pels Reis Catòlics, el 1471, un mercat franc els dijous, i encara actualment és un centre comercial de productes de la terra Conserva algunes indústries de segles passats, principalment adoberies L’església de Santa María s XV conserva una custòdia d’Antonio de Arfe 1552, magnífica peça d’orfebreria de quatre cossos, i el Retaule de la Concepció de la capella dels Benavente, una de les obres més importants de Juan de Juni L’església de Santiago té una portalada plateresca La de la Santa Cruz és atribuïda a Bde Herrera
El Burgo de Osma
Ajuntament de El Burgo de Osma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, estès a l’esquerra del Duero.
És un centre agropecuari i d’indústria alimentària És seu episcopal, la capitalitat de la qual és compartida amb Sòria La ciutat, l’antiga Uxama dels arevacs, important en època romana, conserva, de l’època medieval, la catedral gòtica segles XIII-XIV, amb importants obres del segle XVI, com el claustre, gòtic encara, i el retaule major, de Juan de Juni i Juan Picardo 1550-54, i altres del segle XVIII El museu de la catedral té peces tan representatives com el Beatus 1086, signat per Martino i Petrus Clericus A més, són interessants les restes de les muralles i l’…
Tordesillas
Detall del convent de Santa Clara, d’estil mudèjar, a Tordesillas
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó.
És un centre comercial situat a la vora d’un gual del riu Duero Tingué un paper important en la història de Castella i fou un lloc freqüent de residència dels reis castellans i de les corts de Castella El 1494 hi fou signat l’acord de Tordesillas L’edifici més important és el convent de Santa Clara, originàriament palau d’Alfons XI, d’estil mudèjar l’església, del s XIV, té una sola nau, coberta amb volta ogival són notables les capelles de Fernán López Saldaña i la Dorada els banys àrabs de l’antic palau reial són dels més ben conservats a la península Ibèrica L’església de San Antolín té un…
Valladolid
La plaça Zorrilla de Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no han estat…