Resultats de la cerca

L’estancament econòmic pel baix creixement del PIB, que va ser de poc més de l’1%, juntament amb l’augment del dèficit públic, que es va acostar al 9% del PIB, van obligar el Govern de Kenny Anthony a reduir els subsidis en productes bàsics, com l’arròs, i a incrementar els impostos sobre el valor afegit en el sector turístic El Govern també va anunciar l’elaboració d’un pla estratègic des d’ara fins a l’any 2030

Després de guanyar les eleccions del 28 de novembre de 2011, el líder del Saint Lucia Labour Party SLP, Kenny Anthony, va retornar al Govern amb un programa d'estímuls econòmics, especialment en el sector de la construcció, que va incidir en el creixement del 2% del PIB També va ratificar les relacions amb Taiwan, malgrat que havia anunciat durant la campanya electoral que revisaria àmpliament les relacions bilaterals per les interferències dels taiwanesos en els afers domèstics durant el mandat del Govern anterior

El Fons Monetari Internacional va aprovar al principi d’any un fons d’emergència per a ajudar a la recuperació econòmica del país, després de les conseqüències devastadores de la temporada d’huracans En les eleccions generals del 28 de novembre va guanyar l’opositor Saint Lucia Labour Party SLP, amb deu escons, mentre que el governant United Workers Party UWP en va treure set Amb aquest resultat el líder de l’SLP, Kenny Anthony, va tornar al Govern després de cinc anys a l’oposició i serà de nou primer ministre

Encara que les eleccions generals no estan previstes fins al final de l’any 2011, la preparació interna dels partits per als comicis va predominar en el panorama polític Dos importants líders del partit de Govern, United Workers Party, van marxar per fundar el Lucian People’s Movement Per la seva banda, l’opositor Labour Party va proposar un canvi de lideratge en favor de l’antic primer ministre Kenny Anthony L’economia es va recuperar lleugerament, amb un increment del PIB de l’1%, gràcies a la millora de les expectatives en el turisme

Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una…

De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver 1964-66 i Herbie Hancock 1969-70 A partir d’aleshores dirigí diversos grups Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d’Ornette…

Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…