Resultats de la cerca

Fill d’Ivan II el Dolç, regnà amb l’ajut de l’Església i del metropolità Aleksej Lluità contra els mogols Inicià, a Moscou, la construcció del Kremlin Fou succeït per Basili I

A Roma, estudià la tècnica de restaurar edificis antics i en publicà dos llibres Protegit pel tsar Nicolau I, rebé l’encàrrec de construir, a Moscou, el palau del Kremlin 1838-49 i la catedral del Salvador 1837-83

És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©

Construí el Palazzo Comunale de Bolonya Entrà al servei dels Sforza de Milà 1458, per als quals féu treballs d’enginyeria Cridat pel tsar Ivan III, participà en la reconstrucció del Kremlin de Moscou 1474, on edificà la catedral de la Dormició 1476-79, en la qual adaptà l’estil renaixentista a l’arquitectura russobizantina

Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…

Romàntica, de llenguatge concís i enèrgic, molt lloada al seu temps, després fou oblidada i, més tard, recuperada pels simbolistes del s XX Dominen en ella la lírica amorosa i el tema del poeta incomprès Obres Razgovor v Trianone ‘Conversa al Trianon’, diàleg de Mirabeau i Cagliostro sobre la Revolució Francesa del 1848, Razgovor v Kremle ‘Conversa al Kremlin’, 1854, poema eslavòfil

Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov, Rostov, etc A…

Indústria del lli i alimentària Seu metropolitana Ciutat de les més antigues de Rússia, és esmentada al segle IX i tingué importància com a capital del principat de Rostov-Suzdal’ Presa pels mongols 1239-42, passà, el 1474, sota el domini de Moscòvia Dins el Kremlin l’actual és del segle XVIII hi ha les esglésies de la Dormició 1214, de Sant Joan Evangelista i la catedral de la Resurrecció, ambdues anteriors al segle XIII i amb notables frescs

L’explosió d’una bomba en un centre comercial de Moscou, a pocs metres del Kremlin, provoca 40 ferits, la majoria adolescents, però cap víctima mortal El dia 2 de setembre l’anomenat Exèrcit d’Alliberament del Daguestan reivindica l’atemptat i confirma les sospites de la policia, ja que la setmana passada el líder guerriller txetxè Xamil Bassàiev va amenaçar amb accions per tot Rússia com a represàlia per la recent derrota soferta al Daguestan

Per primera vegada des de la signatura dels acords de pau al mes d’agost del 1996, l’exèrcit rus bombardeja posicions estratègiques dels afores de Grozni, la capital de Txetxènia, en el marc d’una operació per a frenar els atemptats terroristes que grups islamistes han dut a terme el darrer mes a Moscou i en altres ciutats de la Federació Russa Segons les autoritats txetxenes, l’atac ha provocat sis morts El Kremlin assegura que no té intenció de dur a terme cap ofensiva terrestre a gran escala per a ocupar Txetxènia