Resultats de la cerca

Hi ha l’església parroquial del municipi Santa Anna Antic lloc de moriscs 33 focs el 1602, pertanyia a la parròquia de Murla, dela qual s’independitzà el 1534 Formava part del ducat de Gandia

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla el 1563 tenia 15 focs agregat el 1535 a la parròquia de Campell L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià

Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’…

El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa dela serra d’Ebo, obert entre lavall d’Ebo i ladeLaguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la…

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra deLaguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme delaValldeLaguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el…

Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis dela serra de les Coves, dela del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per lavall el riu de Gorgos o de Xaló o de…

Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles laValldeLaguar, Marina Septentrional

La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén Hi havia hagut un castell Era dela jurisdicció dels ducs de Gandia Fou un lloc de moriscs del terme deLaguar, dins la fillola d’Oliva

Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, lavallde Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia lavallde Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita…

Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l’orde ha continuat dirigint-lo És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià Entorn seu s’ha format un nucli de població 195 h agl 1981