Resultats de la cerca

Les seves colònies són laminars, per ramificació en un pla únic, i molt fenestrades per soldadura successiva de les ramificacions El polimorfisme és gran Fixada als objectes per una capa extensa de cenozooides, les làmines són formades per una capa interna d’autozooides i una o més capes externes de cenozooides En ambdues superfícies hi pot haver aviculàries sèssils Habita a les grutes submarines i als fons corallígens pregons, puix requereix una penombra quasi absoluta El color de rosa pàllid que té en viu es perd ràpidament en treure'l de l’aigua Es troba a la Mediterrània

Pot afectar tot un pulmó, un lòbul o una part d’ell Segons el mecanisme de producció, l’atelèctasi pot ésser obstructiva si és causada per l’obstrucció d’un bronqui per tumors, ganglis o mucositats, especialment després d’intervencions quirúrgiques, compressiva si és causada per processos que augmenten l’espai i la pressió pleurals pneumotòrax, vessaments pleurals o contràctil per un augment del teixit fibrós Les atelèctasis laminars són petites atelèctasis lineals, localitzades a les bases dels pulmons, degudes a una mala mobilitat del diafragma o a malalties abdominals La…

Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos…

Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les femelles…

Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de…

Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La…