Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
aigües continentals
Geologia
En oposició a les aigües marines, aigües que, procedents de les precipitacions atmosfèriques, corren, queden acumulades a la superfície dels continents o es filtren i passen a ésser subterrànies.
Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…
Manuel Álvarez i Losada
Escultura
Escultor conegut per Manel Álvarez
.
Després d’estudiar modelatge i talla d’escultura a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, s’inicià el 1968 en el camp de la imatgeria religiosa L’any 1971 exposà per primera vegada a Vic i a Olot Amb motiu d’un viatge d’estudis a Itàlia 1975 descobrí el marbre de Carrara, material que ha influït molt en la seva producció posterior L’any següent es presentà el seu primer monument públic al Prat de Llobregat, dedicat al coronel Sanfeliu Des de l’any 2004 té el taller a Saus Alt Empordà És autor i dissenyador de nombroses peces per encàrrec d’empreses, administracions i corporacions,…
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Alemanya 2017
Estat
Les eleccions parlamentàries van confirmar Angela Merkel, al capdavant del CDU, com a cancellera d’Alemanya, malgrat perdre el 15% dels vots respecte als anteriors comicis, fet que la va obligar a pactar una nova Gran Coalició de govern amb l’SPD © CDU / Laurence Chaperon Alemanya va afrontar el 2017 com un any electoral, amb un lideratge conservador de la CDU, consolidat a l’entorn de la cancellera Angela Merkel, i una alternativa al centreesquerra encapçalada per un moderat expresident del Parlament Europeu Martin Schülz, de l’SPD En aquest sentit, poques setmanes després que el…
Noms i adjectius
El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia, dues teles…
Els processos erosius i la conservació dels sòls als Països Catalans
El rebliment d’embassaments, com aquest que quedà 1956 pràcticament ple per les aportacions sòlides del Vinalopó Baix Vinalopó és una de les conseqüències negatives dels fenòmens erosius C Roquero És freqüent que després d’unes pluges els rierols i les rieres portin aigua marronosa, color que és causat per la càrrega sòlida transportada L’aigua arrossega les partícules que es troben lliures a la superfície del terreny, que seran més susceptibles a l’erosió com menys coberta vegetal tingui el sòl i com més intensa sigui la pluja En conservació de sòls es fan servir els conceptes d’…
El paisatge vegetal dels altiplans i conques centrals catalans (territori auso-segàrric)
Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi…
L’aristocràcia hispanovisigòtica: entre Orient i Occident
L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…