Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Roser Cardús i Malagarriga
Literatura catalana
Escriptora.
Publicà la novella Els temps ens han fet així 1953 i narracions infantils El príncep bandoler 1958 i La noia del rostre canviant 1960 Pòstumament es publicà el llibre de narracions Lepra d’or 1976
,
Jean Bodel
Literatura francesa
Escriptor francès.
És autor de Le jeu de saint Nicolas ~1200, un dels primers miracles conservats, de la cançó de gesta Chanson de Saïsnes ~1202, d’un congé ~1205, escrit en haver contret la lepra, així com de diverses pastorelles, etc
node
Biologia
Protuberància arrodonida i dura, subcutània o periarticular.
Els nodes subcutanis apareixen en certes afeccions agudes, com l’eritema nodós i el reumatisme Hom troba nodes subcutanis en la sífilis i la lepra Les injeccions hipodèrmiques d’oli camforat o de parafina deixen nodes que poden persistir indefinidament
granuloma
Patologia humana
Lesió produïda per reacció dels teixits orgànics davant la presència d’un agent potencialment nociu, amb la finalitat d’aïllar-lo i destruir-lo.
Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi
micobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies, format per bacteris grampositius, immòbils i aerobis.
Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica
impuresa legal
Religió
Impuresa de què hom s’ha d’alliberar ritualment si vol participar del culte sagrat i la qual es deriva de factors molt diversos.
Així, hom pot esdevenir impur, entre altres motius, pel comtacte amb objectes sagrats, per certes manifestacions de la sexualitat menstruació, ejaculació, part, etc, per alguna relació amb realitat afectades per la mort cadàver, casa mortuòria, sepulcre, animals morts, per certes malalties com ara, sobretot, la lepra, pel fet de menjar aliments impurs o àdhuc per la participació en la guerra
Fruela II d’Astúries i Lleó
Història
Rei d’Astúries (910?-925) i Lleó (924-925).
Sembla que el 910 destronà el seu pare Alfons III d’Astúries A ell li tocà Astúries, mentre que els seus germans Garcia i Ordoni reberen Lleó i Galícia, respectivament La mort d’aquests li'n féu heretar el 914 i el 924 els regnes Sembla que es casà dues vegades i que morí de lepra El succeí Alfons IV, fill del seu germà Ordoni
Carlos Finlay y de Barrés
Metge cubà.
Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical
Teresa Gil de Vidaure
Història
Dama navarresa, senyora de Xèrica, amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe , legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei
cagot
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habitava al País Basc, en comunitats completament marginades.
Han perviscut al barri de Bozate, a Arizcun vall de Baztan, Navarra Esmentats ja al s XIII, hom els atribuïa degeneració física o malalties lepra habitaven en ravals, tenien un estatut legal inferior, els era prohibit el contacte amb l’altra gent i l’ús d’armes i eren obligats a portar una marca infamant a l’església tenien un lloc reservat a part Els era permès de fer de fusters, i posteriorment, de teixidors i paletes L’origen d’aquesta segregació heretgia, contagi, combatuda amb poc èxit per les autoritats civils i eclesiàstiques, és obscur