Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
síndrome eosinofílica
Patologia humana
(usat generalment en pl) Terme genèric per a assenyalar un conjunt de processos morbosos, causats per acúmuls excessius d’eosinòfils en diversos òrgans, que cursen, a més, amb eosinofília.
Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i…
Multitudinari concert de Josep Carreras a Barcelona
El tenor Josep Carreras fa un concert a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona per commemorar el 10è aniversari de la Fundació Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia El concert, al qual assisteixen 60000 persones, ha estat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona deu anys després del multitudinari recital que Carreras va fer també a Barcelona, davant de l’Arc de Triomf, un cop superat el tractament contra la leucèmia En la seva actuació, Carreras és acompanyat per l’Orquestra Nacional d’Itàlia que dirigeix David Giménez, nebot del tenor, i en algunes peces…
cromosoma Filadèlfia
Biologia
Anomalia adquirida del cromosoma 22, caracteritzada per un escurçament dels seus braços llargs, ocasionada habitualment per una translocació amb el cromosoma 9.
És pròpia de malalts afectes de leucèmia mieloide crònica
síndrome mieloproliferativa crònica
Patologia humana
Entitat clínica caracteritzada per una proliferació neoplàstica que abasta totes les línies cel·lulars de la medul·la òssia.
N'hi ha quatre d’importants policitèmia vera, mielofibrosi o metaplàsia mieloide, leucèmia mieloide crònica i trombocitopènia essencial
àcid metilarsònic
Química
Àcid dibàsic fort, obtingut a partir de l’arsenit de sodi i del iodur de metil, que es presenta en forma de cristalls monoclínics que es fonen a 161°C.
La sal disòdica és emprada com a herbicida, com a tònic i en el tractament de l’anèmia, la leucèmia i la psoriasi
síndrome mielodisplàstica
Medicina
Grup de malalties definides per la presència d’alteracions quantitatives i qualitatives de les diferents línies hematopoètiques.
Les diferents síndromes són de característiques clonals i estan provocades per alteracions en la proliferació i la diferenciació de les cèllules progenitores Poden desembocar en una leucèmia aguda d’estirp mieloide
clorambucil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 64-66°C i que hom administra per via oral.
És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària
proteïna de Bence-Jones
Patologia humana
Albumosa, amb un pes molecular de 25.000 unitats, que correspon a un dímer de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines (λ2 o κ2).
Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest
Albert Fraenkel
Metge alemany.
Estudià a la universistat de Berlín i fou deixeble de RVirchow i LTraube Treballà de metge i de professor a Berlín, i s’especialitzà en l’estudi de les malalties pulmonars i llur terapèutica Descobrí el Diplococcus pneumoniae , conegut com a bacil de Fraenkel , que produeix la pneumònia Féu investigacions sobre patologia de la leucèmia
eosinofília
Medicina
Presència a la sang d’un excés de leucòcits eosinòfils (quan n’hi ha més d’un 5% o quan el nombre absolut d’eosinòfils a la sang és superior a 600 per mm3).
Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants