Resultats de la cerca
Es mostren 2459 resultats
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…
contorn
Línia que limita exteriorment una superfície o un cos, perifèria.
eupàtrida
Història
Cadascun dels membres de la noblesa àtica que als s. VIII i VII aC detingueren el poder polític i militar, basat en llur patrimoni indivisible i hereditari, enfront del petit propietari, que s’anava arruïnant.
La reforma de Soló limità llur preponderància
absorció iònica
Electrònica i informàtica
Pèrdua d’energia experimentada per les ones hertzianes a causa del xoc amb els ions de l’atmosfera.
Limita l’abast de les emissions d' ona curta durant el dia
vitel·la
Diplomàtica i altres branques
Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.
La dificultat de l’obtenció en limità l’ús als còdexs més luxosos
cap de Palos
Promontori de la costa mediterrània de Múrcia a l’E de Cartagena.
Constitueix l’extremitat de la petita península que limita a migjorn la mar Menor
Ordre ministerial de limitació i regulació del conreu de l’arròs
Es dicta una ordre ministerial que limita i regula el conreu de l’arròs
Güel
.jpg)
Aspecte del campanar de l'església parroquial de Güel
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic municipi
Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la…
l’Énova
Façana de l’església de l’Énova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, unit pràcticament al de Manuel, al sud de la comarca.
Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona…