Resultats de la cerca
Es mostren 638 resultats
ús lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua.
Aquest ús és sovint invocat per decidir sobre problemes de correcció lingüística
tronc lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.
Un dels principals troncs és l'indoeuropeu llengua
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
context lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a context situacional, conjunt d’elements lingüístics que precedeixen i segueixen un determinat enunciat.
mapa lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Mapa on són cartografiades les respostes a un qüestionari que permeten l’estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d’un o més dominis lingüístics.
Atlas lingüístic d’Andorra
Atles lingüístic del Principat d’Andorra, confeccionat per Antoni Griera.
Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’ Atlas lingüístic de Catalunya , del qual aquest ve a ésser un complement Fou publicat el 1960
Atlas lingüístic de Catalunya
Atles lingüístic dels parlars catalans preparat per Antoni Griera.
Les enquestes foren fetes entre el 1912 i el 1921 La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials Però les enquestes dutes a terme per A Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra 1962-64 Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica Els criteris aplicats són investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels…
projecte lingüístic de centre
Educació
Element del projecte educatiu que fixa els criteris generals per a l’ensenyament i l’ús de les llengües en el centre, d’acord amb la normativa vigent.
El projecte lingüístic ha de definir el tractament que el centre farà de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés que seguirà per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la seva realitat sociolingüística tant des del punt de vista global com individual
Cercle Lingüístic de Praga
Grup de lingüistes, la majoria txecs, agrupats sota la presidència de Vilém Mathesius, a partir del 1926.
El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost ‘Llengua i literatura’ L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums 1929-39 dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, N S Trubeckoj i Roman Jakobson, tingueren un paper decisiu en el moviment La…
Cercle Lingüístic de Copenhaguen
Grup de lingüistes danesos reunits, des del 1934, al voltant de Viggo Brøndal i Louis Hjelmslev.
Sota la direcció d’aquest darrer, el grup fou orientat progressivament cap a un estructuralisme abstracte En fou l’òrgan la revista “Acta Linguistica” 1939