Resultats de la cerca

Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma

Famós pels papirs dels s VI-VII que hi foren trobats el 1907, els quals contenen algunes pregàries litúrgiques i part d’una anàfora eucarística, de tipus alexandrí, important per a la història de la litúrgia

Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica

El 1850 fundà un taller a Barcelona que assolí notable importància feu obres per a Isabel II i nombroses peces litúrgiques Continuà la casa el seu fill Antoni Oriol i Ballbé Barcelona 1867 — 1940 i després els descendents d’aquest

Probablement ha d’identificar-se amb ‘Amram ben Séred, pare del cèlebre Marqa Escriví en arameu samarità diverses oracions litúrgiques, principalment en prosa, que constitueixen la major part del Durran ‘Enfilall de perles’, una de les parts del Defter , el principal llibre de la litúrgia dels samaritans

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Comprèn vuit llibres els sis primers segueixen la Didascàlia s III, el setè glossa la Didakhé s I i el vuitè és una refosa de la Tradició d’Hipòlit Es clou amb els Cànons Apostòlics, obra del mateix compilador Fou elaborada probablement a Síria a la fi del s IV, i es conserva en text original grec

Infant de cor a la catedral de València, on actuà més tard com a organista El 1786 fou nomenat mestre de capella a Castelló de la Plana, i el 1787 obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca, de València Hom conserva divuit composicions litúrgiques seves i el motet Sancta et immaculata , per a vuit veus

Segons B Saldoni i F Pedrell, probablement estigué emparentat amb Bernat Baretja Fou mariner i actuà al servei del príncep de Savoia El 1617 ingressà al monestir de Montserrat i es feu monjo Sembla que era reconeguda la seva habilitat per a la música i, segons A Pougin, fou autor de diverses antífones litúrgiques del cicle de Quaresma i Pasqua

La seva formació musical s’inicià a l’escolania de la catedral de Sevilla Posteriorment fou mestre de capella de la vila d’Estepa i, el 1685, de la catedral metropolitana de Sevilla, on succeí a Alonso Xuárez Es conserven diverses obres seves, tant litúrgiques com de romanç, a la seu sevillana i en alguns arxius de l’Amèrica del Sud