Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Enric Rufas i Bou
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
El 1996 guanyà dos premis de teatre consecutius el Josep Ametller amb L’univers perdut i el premi Joan Santamaria amb La lluna dins un pou Ha publicat L’univers perdut 1997 i Certes mentides 1998 És autor també de Punt de fuga , Carotes nues , Sense veu totes tres estrenades el 1995 i La guerra queda oberta estr 1997, entre d’altres Ha treballat com a guionista de televisió i ha escrit diversos guions per a llargmetratges i curtmetratges
Karel Zeman
Cinematografia
Realitzador de cinema d’animació txec.
Una de les seves primeres creacions fou el ninot del Sr Prokouk , que protagonitzà una sèrie 1946-58 de deu films curts Amb el seu segon llargmetratge, Cesta do Pravesku ‘Viatge a la Prehistòria’, 1953, assolí una gran reputació internacional, que quedà refermada amb Vynalez zkazy 1958 i Baron Prasil ‘El baró fantàstic’, 1961 En els seus llargmetratges posteriors predominà la imatge real sobre l’animació Els anys setanta realitzà una sèrie de dibuixos animats sobre les aventures de Simbad el marí
Josep Maria Codina
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920
Jři Trnka
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec, especialitzat en dibuixos animats, compartí la seva activitat cinematogràfica amb la de pintor, il·lustrador i decorador.
Autor de nombrosos films curts i de sis excellents llargmetratges de ninots animats Spalicek ‘L’any txec’, 1947, Cisaruv slavic ‘El rossinyol de l’emperador’, 1948, Stare povesti ceske ‘Velles llegendes txeques’, 1953, Bajaja 1950, Dobri vojak Svejk ‘El valent soldat Sveik’, 1955 i Sen noci suatojanske ‘El somni d’una nit d’estiu’, 1958 Els seus dos darrers films curts Archandel Gabriel a pani Oca ‘L’arcàngel Gabriel i la mamà Oca’, 1964 i Ruka ‘La mà’, 1965 són així mateix dues obres mestres
premis Tirant
Cinematografia
Premis dedicats a la indústria audiovisual valenciana, organitzats pel Club Diario Levante i l’Aiffa (Agència d’informació, formació i foment de l’audiovisual).
Creat el 1998, poden concórrer al concurs totes les obres audiovisuals valencianes en les categories de tv-movie , llargmetratge, curtmetratge, sèrie, animació, documental, videocreació, videoclip, anunci publicitari i producció de doblatge al català Així mateix, els llargmetratges opten també a les habituals categories de premis de cinema millor director, actor, etc Tant pels seus patrocinadors públics i privats, institucions i grans empreses com per la seva projecció social, han esdevingut els màxims guardons de l’audiovisual valencià, amb la característica que són els mateixos…
Institut Valencià de Cinematografia Ricard Muñoz Suay
Cinematografia
Centre dedicat a la conservació, restauració, catalogació i divulgació del patrimoni i la cultura cinematogràfica, com també a les tasques de foment de la creació, producció i formació cinematogràfica i audiovisual, creat a València el 1998.
En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus de suports
Franklin J. Schaffner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’estudiar art dramàtic, es dedicà a la producció televisiva, terreny en el qual obtingué diversos guardons de prestigi A partir de 1963 dirigí els llargmetratges The Stripper , The Best Man 1964, The War Lord 1965 i, especialment, Planet of the Apes 1967, Patton 1969, Nicholas and Alexandra 1971 o Papillón 1973, premiats amb alguns Oscar Després realitzà Islands in the Stream 1977, The Boys from Brazil 1978, Sphynx 1980, Yes, Giorgio 1982, Lionheart 1987 i Welcome Home 1989 Entre el 1987 i 1989 presidí la Directors Guild of America
Jan Lenica
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Grafista i realitzador cinematogràfic de dibuixos animats polonès.
Reputat grafista i autor d’excellents cartells, debutà en el cinema d’animació tot realitzant amb W Borrowczyk alguns curtmetratges entre el 1957 i el 1958 Poc després realitzà sol Nowy Janko muzykant ‘El nou músic Janko’, 1960 i Labirynt ‘Laberint’, 1962 Ultra a Polònia, treballà també a França i a la República Federal d’Alemanya, on desenvolupà una obra personalíssima, amb arrels surrealistes i kafkianes, per la qual obtingué nombrosos premis És autor de dos llargmetratges d’animació Adam II 1969 i Ubu et la grande gidouille 1975
Krzysztof Kieślowski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director i productor cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino.
Inicià la seva activitat amb El crimen del Expreso de Andalucía 1934 D’aleshores ençà dirigí prop d’un centenar de llargmetratges, entre els quals destaquen Brigada criminal 1950, El Judas 1952 — primer film estrenat en català a la postguerra — i Fuego en la sangre 1953 Una part important de la seva filmografia es basà en l’explotació de la denúncia social i la sexualitat Secretaria para todo 1958, Aborto criminal 1973, Fraude matrimonial 1976, etc La seva tècnica, derivada del cinema nord-americà dels anys trenta, ha caracteritzat fins a un cert punt un cinema comercial barceloní