Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Francesc Sala
Apotecari.
El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química
Josep Antoni Anglada i Lloret
Historiografia
Dret
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc
Francesc Domènech i Maranges
Químic, doctor en farmàcia i en medicina.
Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850
Pere Parcet i Viñuales
Medicina
Metge.
Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques
Manuel Lledesma
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599
,
Joan Soler i Sans
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i erudit.
Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931
,
Marià Oliveres i de Plana
Científic.
Era eclesiàstic i cabiscol de la catedral de Barcelona El 1784 fou un dels tres científics que dirigiren l’enlairament del primer baló aerostàtic dels Països Catalans, sis mesos més tard del dels germans Montgolfier, a París El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions, com Ventajas y utilidades del cultivo y uso de las patatas 1787
Gregori Ferrer
Literatura
Cristianisme
Poeta i prevere.
Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586
,
Vicent Ignasi Franco i Tormo d’Olaris
Historiografia
Historiador.
Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on llegí nombroses comunicacions Publicà, entre altres, les obres Noticia de los sumos pontífices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia 1790, El carácter del genio valenciano 1798, Noticia de la actual población del reino de Valencia 1804 i dues rèpliques a les obres d’AJosep Cabanilles sobre l’agricultura del País Valencià
Ramon Roig i Rey
Història del dret
Jurista.
Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861