Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV, revoltat contra Sanç I de…
Urraca de Haro
Història
Reina de Lleó, filla del senyor Llop II de Biscaia i d’Aldonza Ruiz de Castro.
Amistançada un quant temps amb Ferran II de Lleó, del qual tingué l’infant Garcia mort abans del 1184, s’hi casà pel maig del 1187 Arran d’aquest matrimoni els Haro assoliren un gran ascendent a la cort lleonesa En infantar un nou fill, Sanç 1188, es produïren greus dissensions entre Urraca, que pretenia la corona per a aquest, i el seu fillastre, el futur Alfons IX, fill de Ferran II i de la seva primera muller, Urraca de Portugal, però a la mort de Ferran II 1188 la noblesa de Lleó s’inclinà a favor del príncep Alfons, que fou entronitzat Amb l’ajuda del rei castellà Alfons…
Garcia III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (925-970) i comte d’Aragó (Garcia II).
Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra Ordoni IV que…
regne de Lleó

Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
Purgatori de Sant Patrici
Llegenda que recull una de les visions medievals més difoses, d’origen irlandès.
Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de…
,
lluita
Esport
Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La lluita ha…
Alfons VI de Castella-Lleó
Història
Rei de Lleó (1065-71) i de Castella i Lleó (1072-1109).
Fill segon de Ferran I el Gran, n'heretà el regne de Lleó 1065 i les paries de Toledo El seu germà Sanç II de Castella ambicionava l’hegemonia castellana sobre la lleonesa els dos germans s’enfrontaren a Llantada 1068 i a Golpejera 1071 Alfons fou vençut i empresonat a Burgos posat en llibertat, passà a Toledo L’assassinat de Sanç 1072 donà a Alfons la possessió dels dos regnes, previ jurament exculpatori Empresonat un altre germà seu, Garcia, Alfons s’annexà Galícia i Portugal Pel nord-est arribà fins al País Basc i la Rioja El seu primer casament amb Agnès d’Aquitània determinà…
Sanç IV de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i Lleó (1284-95).
Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats, sobretot de la zona…
Lara
Llinatge de l’alta noblesa que fou important en la vida política de Castella des del segle X fins al XV.
Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren…