Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada Es treballa a…
capesflorat | capesflorada
De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
trot
Hípica
Modalitat hípica consistent en la disputa de curses al trot, un aire natural saltat en què el cavall posa a terra els dos parells diagonals alternativament.
Es classifica, segons l’extensió de la gambada del cavall, en trot recollit de gran lleugeresa i mobilitat, cobreix la mínima extensió de terreny, trot de treball cobreix una extensió reduïda de terreny, trot mitjà comprèn una extensió moderada de terreny, en el qual el cavall pot abaixar el cap i allargar lleugerament el coll i trot llarg abasta la màxima extensió de terreny gràcies al potent impuls de les extremitats posteriors Es distingeix el trot muntat , en què el genet pot anar aixecat amb el cap inclinat endavant i els genolls pressionant per perdre i recuperar el…
Ernesto Neto
Escultura
Escultor brasiler.
Viu i treballa a Rio de Janeiro Estudià a l’Escola d’Arts Visuals Pargua Lage i al Museo d’Arte Moderna de Rio de Janeiro Artista antiforma, prengué part del moviment neoconcret, aparegut entre el 1950 i el 1960 al Brasil i en què per primer cop es collocà l’espectador al centre de l’acció creativa Treballa escultures de textura tova, lycra translúcida, de formes elàstiques i materials modestos on les sensacions de lleugeresa i de pes s’equilibren Juga amb els materials de l’interior de les seves creacions per a estimular sentits com l’olfacte o el tacte L’obra va estretament…
Selma Kurz
Música
Soprano austríaca.
Alumna de Johannes Ress, feu el seu debut a Hamburg el 1895 com a Mignon a l’òpera del mateix títol d’A Thomas Del 1896 al 1899 cantà a Frankfurt i el 1899 fou sollicitada per G Mahler per a tornar a representar el paper de Mignon a Viena Des de llavors s’establí a la capital austríaca Tot i interpretar papers lírics, com ara el de Tosca o el de Sigliende, la fama li arribà gràcies al seu repertori de soprano de coloratura Així, fou Zerbinetta d’ Ariadne auf Naxos de R Strauss el 1916 amb motiu de l’estrena de l’òpera Actuà per tot el món i es presentà a París, Londres i els Estats Units La…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…
Charles Robert Ashbee
Arts decoratives
Arquitectura
Argenter i arquitecte anglès.
Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few…
Jorge Pensi Lombardo
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador argentí.
Estudià arquitectura a la Universitat de Buenos Aires El 1975 es traslladà a Espanya, i el 1977 s’establí a Barcelona, on collaborà amb el dissenyador Alberto Lievore El 1984 fundà el seu propi estudi Jorge Pensi Design Studio, en el qual, des del 1987 treballà amb Diego Slemenson Considerat una de les figures més influents del disseny contemporani de mobiliari i illuminació, és conegut per la recerca de formes essencials, lleugeresa i funcionalitat en les seves creacions Entre les seves obres més emblemàtiques destaca la cadira Toledo 1988, fabricada en alumini anoditzat,…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial…