Resultats de la cerca

El programa olímpic n'inclou quatre especialitats salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt Les tres primeres disciplines són també proves de la prova de decatló En el salt d’alçada hom malda per superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu L’atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després de tres assaigs El rècord mundial masculí és de 2,45 metres 1993, assolit per J Sotomayor Cuba, i el femení és de 2,09 1987, assolit per S Kostadinova Bulgària En el salt amb perxa disciplina olímpica masculina fins el 1992 hom s’ajuda…

Consisteix en un llistó numerat per punts, amb una peça fixa en un extrem i una altra de corredissa, entre les quals hom posa el peu que ha de mesurar

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

Per al salt d’alçada i amb perxa hom pot utilitzar qualsevol model, sempre que sigui rígid i amb alçada suficient perquè sobresurti 10 cm de la màxima alçada a què pot ésser collocat el llistó

Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec

Per al vi i per a l’alcohol hom ha usat tradicionalment un llistó amb ratlles graduat per a recipients d’un mateix tipus, el qual, en ésser introduït dins el recipient, queda mullat fins a una determinada alçària corresponent a un volum donat per l’escala

Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla

Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…