Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal amb Rosa Mercedes i hi debutà el 1949 amb Luisa Fernanda Després amplià els seus estudis de cant a Milà, on debutà el 1956 a la Scala El 1957 ho feu al Festival de Salzburg i el 1960, al d’Ais de Provença Un any després actuà a l’Òpera de Viena i el 1963, al Metropolitan de Nova York Tenor lleuger de fàcil agilitat, s’ha destacat especialment en el repertori mozartià i rossinià, i també en la seva versió del Paolino d' Il matrimonio segreto , de Cimarosa Ha intervingut en nombrosos enregistraments

Començà la seva carrera el 1791 a Ravenna interpretant el Fanatico in berlina , de D Cimarosa, i a partir d’aquest moment actuà als principals teatres italians Intervingué en les obres de més èxit del teatre còmic de la seva època, desenvolupant un destacat paper com a baix buffo napoletano , sobretot en les òperes d’autors com D Cimarosa, G Paisiello i V Fioravanti Més tard es distingí en la interpretació de les òperes de G Rossini, que s’adaptaven millor a les seves qualitats vocals Fou el primer Don Bartolo d' El barber de Sevilla 1816

Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de la seva…

Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di Sacaramuccia 1834…

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto

Vida Rebé la primera formació musical del seu germà Marino, que era compositor i director d’orquestra Continuà els estudis a Florència amb J Sbolci violoncel i T Mabellini composició, tot formant part des de molt jove de l’orquestra del Teatro della Pergola de la ciutat Del 1875 al 1880 dirigí a Roma l’orquestra del Teatro Apollo, període durant el qual viatjà per Itàlia, França i Espanya El 1881 fou nomenat director de la capella de San Petronio i del Teatro Comunale de Bolonya A partir del 1885 intensificà la seva activitat a l’estranger estigué al capdavant de l’orquestra del Drury Lane a…

Es formà al Conservatori de Milà, ciutat a la qual estigué vinculat fins el 1846, any que viatjà a l’Havana, on estrenà l’òpera Il corsaro , i als EUA Viatjà a Rússia, i feu nombroses gires que el menaren fins a Constantinoble Establert a Londres des del 1858, fou director al Teatre Reial i després al Covent Garden 1869 A partir del 1878 realitzà gires regulars pels EUA amb la companyia de l’empresari i cantant JH Mapleson, de la qual formava part la soprano A Patti Compongué òperes i peces vocals de caràcter popular

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’any 1932…

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta, i es…

Després de rebre l’ordenació sacerdotal es dedicà a l’educació Fou el fundador del moviment catòlic Comunió i Alliberament Ha escrit nombrosos assajos i ha dirigit la collecció de llibres “I libri dello spirito cristiano” per a l’editorial Rizzoli RCS i la collecció discogràfica “Spirito Gentil” en collaboració amb Deutsche Grammophon Entre els nombrosos reconeixements i premis que ha rebut hi ha el Premi Internacional de la Cultura Catòlica Joseph Ratzinger presidí el seu funeral a la catedral de Milà com a enviat personal de Joan Pau II davant unes 40 000 persones