Resultats de la cerca

Fou protegit per Lorenzo de Mèdici i, posteriorment, pel príncep Roberto di Sanseverino A més de les Lettere que descobreixen la seva personalitat sentimental i sovint amarga, i d’alguns poemes menors com la Beca da Dicomano, Frottole i la Giostra , és autor de l’important poema Morgante , en 28 cants, escrit a petició de Lucrezia Tornabuoni i compost en dos períodes diferents La primera part constava de 23 cants el Morgante maggiore i segueix l’estructura d’un romanç anònim, l' Orlando , que ell varia i enriqueix amb les figures del vell món cavalleresc, que es converteix en un tresor…

Estudià jurisprudència a Roma Inspector general de les duanes pontifícies, el 1847 fou elegit gonfanoner de Spoleto Lluità al Vèneto contra Àustria 1848 Membre de l’assemblea constituent de Roma, s’exilià 1849-60 en caure la república Fou batlle 1870 i diputat de Roma

Debutà a Roma com a director, i passà a Londres, on dirigí òperes al Convent Garden 1888-1905 També actuà al Teatro Real de Madrid 1888-95 i al Metropolitan de Nova York El 1910 es presentà al Liceu de Barcelona com a director de l’òpera La vestale Spontini i altres òperes Com a compositor escriví les òperes Paolo e Francesca 1907 i Ero e Leandro 1896 —que presentà al Liceu el 1911 i el 1913, respectivament—, obertures per a orquestra i música d’escena

Treballà sempre conjuntament amb Gino Pollini, amb el qual fou membre fundador del Gruppo 7 de Milà i del Movimento italiano per l’architettura razionale MIAR Projectaren, entre altres edificis, la fàbrica Olivetti a Ivrea i el conjunt d’habitatges que en depenen, el Borgo Olivetti 1939-41, i l’església de la Madonna dei Poveri, de Milà 1952-56, de planta basilical, a partir de la qual deixaren de banda el racionalisme en favor d’un major èmfasi en la integració paisatgística dels edificis

Després de rebre l’ordenació sacerdotal es dedicà a l’educació Fou el fundador del moviment catòlic Comunió i Alliberament Ha escrit nombrosos assajos i ha dirigit la collecció de llibres “I libri dello spirito cristiano” per a l’editorial Rizzoli RCS i la collecció discogràfica “Spirito Gentil” en collaboració amb Deutsche Grammophon Entre els nombrosos reconeixements i premis que ha rebut hi ha el Premi Internacional de la Cultura Catòlica Joseph Ratzinger presidí el seu funeral a la catedral de Milà com a enviat personal de Joan Pau II davant unes 40 000 persones

Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911

El 1914 fou nomenat cap de l’estat major i reorganitzà l’exèrcit El 1915, en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial, dirigí el front d’Àustria deturà l’ofensiva austríaca al Trentino i ocupà Gorízia 1916 però, a causa de la desfeta al front de l’Isonzo batalla de Caporetto, 1917, fou traslladat al comitè interaliat a Versalles, i el 1918 es retirà de l’exèrcit

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit al s XIX i que ha estat enregistrada en discs

Estudià a la Universitat de Pisa i fou director de l’escola normal superior d’aquesta ciutat Treballà en teoria dels nombres i geometria de superfícies, i estudià el problema de Plateau Les seves obres bàsiques són Lezioni di geometria differenziale 1826 i Lezione sulla teoria dei numeri algebrici 1923