Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
María Luisa Zambrana González
Altres esports de combat
Taekwondista.
Competí representant el Club Deportivo Fran Martin del Prat de Llobregat i el Gimnàs TDK de Sant Boi de Llobregat Obtingué la medalla de plata en els Campionats d’Europa júnior 2001 En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya
María Luisa Fernández Díaz
Natació
Nedadora.
Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en piscina de 50 m set vegades en…
Luisa Fernanda Rudi Úbeda
Política
Política aragonesa d’origen andalús.
Des dels tres anys viu a Saragossa Professora mercantil, professionalment exercí com a censora del jurat de comptes Del 1983 al 1986 fou diputada del parlament aragonès per Alianza Popular Des del 1986 fou diputada al Congrés per Coalición Popular més tard Partido Popular En aquesta cambra fou secretària tercera de la mesa, a més de membre de la comissió mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes L’any 1995 deixà el seu escó al Congrés dels Diputats després de ser elegida alcaldessa de Saragossa per majoria absoluta en les files del Partido Popular El 1999 fou reelegida en el càrrec…
María Luisa Ozaita Marqués
Música
Compositora, clavicembalista i pianista basca.
Estudià piano, composició, clavicèmbal, cant gregorià i direcció d’orquestra als conservatoris de Bilbao, Alacant, Pamplona i València Obtingué diverses beques per a estudis de piano, música antiga, composició i clavicèmbal a Santiago de Compostella, Copenhaguen, Darmstadt i Anvers Fou professora de música en l’ensenyament secundari a Madrid Com a solista de clavicèmbal oferí més de cent concerts per tot el món, i com a compositora estrenà en diferents festivals nacionals i internacionals i rebé encàrrecs de Ràdio Nacional d’Espanya, el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea i el…
Anna-Luisa-Geertruida Bosboom-Toussaint
Literatura
Novel·lista neerlandesa.
Prengué part en el moviment de renovació de les lletres neerlandeses posterior al 1830 És autora de De Graaf van Leicester in Nederland ‘El comte de Leicester als Països Baixos’, 1845-46 i de Gideon Florensz 1854-55
Maria Tipo
Música
Pianista italiana.
La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…
Monica Vitti

Monica Vitti i Gabrielle Ferzetti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què fou coneguda Maria Luisa Ceciarelli, actriu cinematogràfica italiana.
Fou la protagonista predilecta de la primera època del realitzador Michelangelo Antonioni L’avventura 1959, La notte 1960, L’eclisse 1961, Il deserto rosso 1964 Altres films que protagonitzà són Modesty Blaise 1965, La cintura di castità 1967, La ragazza con pistola 1968 premi del Festival de Sant Sebastià, La pacifista 1971, Polvere di stelle 1973, Teresa la ladra 1973, Il misterio di Oberwald 1980, etc El 1990 dirigí i interpretà Scandalo segreto Publicà la seva autobiografia, Sette Sottane 1992 Entre altres distincions, l’any 1995 fou guardonada al Festival de Venècia amb el Lleó d’Or a…
marialluïsa

Marialluïsa
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva caducifòlia, de la família de les verbenàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, en verticils de tres, que fan olor de llimona, i de flors liles, petites, en inflorescències paniculars terminals.
Oriünda de Xile, és plantada amb finalitat ornamental i per les fulles, que són estomacals, antiespasmòdiques i carminatives