Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar en la…
matriu extracel·lular
Biologia
Estructura fibril·lar formada per glicoproteïnes i polisacàrids que recobreix la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules.
morter cel·lular
Construcció i obres públiques
Morter de ciment portland de baix pes específic, per la presència d’aire oclòs dins la seva massa, obtingut per l’acció d’un escumant o per la reacció d’un airejant que en provoca l’expansió.
cicle cel·lular
Tot el cicle cel·lular dura, aproximadament, vint-i-quatre-hores
© fototeca.cat
Conjunt d’esdeveniments que porten a la formació d’una nova cèl·lula.
Durant el cicle cellular, la cèllula creix, es prepara per a la divisió i acaba dividint-se per a donar dues cèllules filles que tenen la capacitat d’iniciar un nou cicle Són quatre fases, anomenades G 1 , S, G 2 i M
carcinoma basocel·lular
Patologia humana
Tumor epitelial de relativa poca malignitat encara que, segons les estadístiques, és el càncer cutani més freqüent (el 75%).
Forma un nòdul cutani que pot ulcerar-se, però sense donar metàstasis És propi de gent gran
massa pil·lular
Farmàcia
Mescla consistent formada pels principis actius i els excipients i que hom prepara prèviament a la confecció de les píndoles.
La massa pillular té en principi forma de cilindre magdaleó, i després hom la talla a trossos iguals per a formar la píndola Els excipients emprats solen ésser pólvores vegetals regalèssia, malví, licopodi, etc o minerals talc, creta, caolí i altres
membrana cel·lular
La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la cinètica de la…
carcinoma espinocel·lular
Patologia humana
Tumor maligne de la pell que presenta diferenciació escatosa i sovint produeix ceratina.
Deriva amb freqüència de lesions cerastòsiques actíniques o solars Forma nòduls cutanis i pot donar metàstasis