Resultats de la cerca

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat

Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…

Ric home de la mainada reial, senyor de Sangarrén Des del 1229 figura sovint al costat del rei Participà en l’expedició a Mallorca S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei Participà també en la conquesta de Menorca 1231-32, acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…

Germà de Joaquim Residí a l’Argentina Fou catedràtic del seminari menor de Girona Fundà amb Rafael Masó la revista Studi  1908 i collaborà a Revista de Gerona , La Illustració Catalana , La Revista , D’Ací i d’Allà , La Mainada i Canigó , entre d’altres Bona part de la seva obra és de tema religiós i conté alguns elements de to modernista És autor dels reculls poètics Athenea 1912, Les flors poètiques i Poesies “Lectura Popular”, s d També publicà la novelleta El bruc sagrat L’esmena 1924 i els reculls de proses Estampes de l’Empordà 1926, De tot vent Proses dels camins de la…

D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical" Entre les seves composicions…