Resultats de la cerca

Començà a pintar a París Fou detingut i empresonat pels nazis, que posteriorment l’internaren en un manicomi El seu informalisme reflecteix un món orb i sense esperança, expressat per mitjà d’una coloració composta de tons apagats al costat de pinzellades cridaneres Exposà per primera vegada el 1944 El 1947 illustrà amb litografies la Descripció d’un combat , de Franz Kafka És representat al museu d’art modern de París

Pastora, després minyona a Senlis, fou descoberta per WUhde, que l’ajudà fins el 1930 L’abandó per part d’aquest, juntament amb la seva personal neurosi religiosa, li féu perdre el seny i morí al manicomi La seva pintura és molt barroca, atapeïda i minuciosa en detalls fulles, fruits, flors, plens d’arabescs, són els seus motius més representatius Els colors són vius i radiants, i hom encara desconeix com foren fabricats

Fou deixeble de Giné i Partagàs Publicà Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales Dirigí fins el 1895 el manicomi de Sant Boi de Llobregat, on feu grans reformes Participà activament en la construcció de l’ Institut Pere Mata , de Reus, que dirigí, conjuntament amb Rodríguez Méndez Contribuí també a la creació de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona, de la qual fou el primer president 1911

Conreà diversos gèneres, com la poesia lírica, de caire impressionista, la novella, la narració breu i l’article periodístic De tota la seva producció cal fer esment de la novella Jakob von Gunten 1909, diari d’un estudiant Altres novelles són Der Gehülfe ‘L’ajudant’, 1908 i Der Räuber ‘El lladre’, edició pòstuma del 1976 Escriví també narracions i proses diverses entre les quals Der Spazierengang ‘El passeig’, 1917 i Die Rose 1925 Morí esquizofrènic en un manicomi

D’origen camperol i humil, l’èxit relatiu del seu primer recull, Poems Descriptive of Rural Life and Scenery ‘Poemes descriptius sobre la vida i escenari del camp’, 1820 no aconseguí de donar-li una seguretat econòmica ni psíquica, i després de crisis diverses fou reclòs al manicomi de Northampton, on encara escriví alguns dels seus millors versos D’altres llibres The Village Minstrel ‘El músic de la vila’, 1821, The Shepherd’s Calendar ‘El calendari del pastor’, 1827, The Rural Muse ‘La musa rural’, 1835

Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya

L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús…

Estudià filosofia a Viena i a Berlín Després d’un període de dificultats econòmiques, treballà com a bibliotecari, inspector d’escola i periodista A 33 anys sofrí el primer atac de bogeria, i a 39 moria d’una manera tràgica en un manicomi És considerat el poeta més important en llengua romanesa La seva obra, d’inspiració folklòrica, es caracteritza pel seu esperit crític al present decadent oposa un passat gloriós idealitzat i, alhora, pessimista, d’influència schopenhaueriana Formà part del grup politicocultural “Junimea”, de tendència nacionalista La seva obra consta només d’un…

El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista Frenopática Barcelonesa…

El seu principi bàsic considera la malaltia mental com un fenomen sociogenètic i per tant hom estén la seva denúncia a l’organització de la societat i dels sistemes ideopolítics, i rebutja l’existència de malalties mentals la simptomatologia psicòtica és un alliberament enfront d’una societat alienant on viuen els individus considerats normals, que, en realitat, es troben atrapats pel sistema L’antipsiquiatria rebutja també la dinàmica intrapsíquica de la malaltia, els factors biològics i la mateixa teràpia psiquiàtrica, basant el seu tractament en un canvi de les estructures socials, on han…