Resultats de la cerca

Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics

Amiga dels cubistes, en rebé fortament la influència Apollinaire i els seus amics , on s’autoretratà, és una obra que reflecteix aquest moment La seva producció posterior, de figures femenines estilitzades i colors suaus, d’una gran fragilitat i elegància, restà freda Illustrà Alícia al país de les meravelles , de LCarroll, i obres d’AGide Féu escenografies per a la Comédie-Française i per als Ballets Russes Les Biches, de Poulenc, 1924 Durant la Primera Guerra Mundial formà part del grup d’artistes estrangers d’avantguarda que es refugiaren a Barcelona, on ella ja havia exposat…

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47

Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les traditions 1960…

Fou professor a Grenoble Estudià les solucions diluïdes, sobre les quals donà a conèixer la llei que duu el seu nom Perfeccionà l’ebullioscòpia i la crioscòpia Estudià la força electromotriu de les piles galvàniques, la calor de reacció i la compressibilitat de les solucions