Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
cromatina sexual
Biologia
Petit corpuscle cromàtic, rodó o oval, adherit a la membrana nuclear.
És dóna en el 60-80% de les cèllules femenines i rarament en les masculines Aquesta característica fa que sigui utilitzat per al diagnòstic citològic del sexe, d’interés en algunes alteracions endocrinològiques Hom l’anomena també corpuscle de Barr
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
cannabàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per tres espècies de plantes herbàcies, grans herbes o lianes dioiques; pròpies del regne holàrtic, bé que, conreades, es troben també en àrees temperades d’Austràlia i d’Amèrica del Sud.
Presenten fulles estipulades alternes o oposades Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors El cànem Cannabis sativa i el llúpol o espàrgol Humulus lupulus en són les espècies més importants
categoria
Esport general
Cadascuna de les distribucions per sexe, pes, edat o dedicació dels esportistes establertes per les federacions internacionals.
Les categories es classifiquen segons el sexe, en masculines i femenines segons l’edat, en prebenjamines, benjamines, alevines, infantils, cadets, juvenils, júniors, sèniors i veteranes segons el pes, de manera específica per a cada esport, i, segons el grau de dedicació, en amateurs i professionals
Les zosteràcies
Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix linear que surt de…
Associació Esportiva Bellsport
Esport general
Club poliesportiu de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat el 1983, disposa de seccions masculines i femenines de futbol sala, bàsquet, gimnàstica rítmica i natació amb aletes Aconseguí el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana de natació amb aletes 2007 L'equip sènior masculí de futbol sala competeix la segona categoria estatal Utilitzen les installacions del poliesportiu municipal Sergio Manzano de Bellvitge
Cerro de los Santos
Santuari
Santuari ibèric, a 4 km de Montealegre (Albacete).
Ha proporcionat un conjunt de més de 250 escultures de pedra, de caràcter votiu, masculines, femenines i animalístiques Són molt interessants les escultures de dones oferents, assegudes o dempeus, vestides amb vestits complicats i joies recarregades, entre les quals sobresurt la Gran Dama Oferent Cronològicament cal situar-les als s V, IV i part del II aC
ginandromorfisme
Patologia humana
Tipus d’hermafroditisme en què en un mateix individu coexisteixen caràcters sexuals d’ambdós sexes.
El ginandromorfisme lateral consisteix en el fet que la meitat d’un individu és d’un sexe i l’altra meitat és del sexe contrari El ginandromorfisme en mosaic és aquell en què l’individu és format per un mosaic de característiques femenines i masculines Aquesta alteració sexual d’origen citogenètic és freqüent en els insectes
coníferes
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles