Resultats de la cerca

Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant

Seguidor de Bellini, treballà amb Giorgione 1506 Conreà la pintura religiosa retaule de Sant Francesc a l’Acadèmia de Venècia, Martiri de Santa Cristina a Santa Maria Mater Domini, Sagrada Família i Santa Anna , actualment a Dresden i també el retrat

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917

Durant més de trenta anys es dedicà a l’ensenyament musical a la seva ciutat natal Escriví nombroses composicions religioses, en especial càntics i motets De les seves obres es destaquen un Stabat Mater i un Miserere per a veus i gran orquestra

Vida Hom creu que fou fill del mestre de capella del mateix nom, actiu a la catedral de Westminster entre el 1480 i el 1490 Se’l troba documentat per primera vegada al servei de la cort anglesa pel novembre del 1493 El 1502 s’encarregà d’organitzar els espectacles que amenitzaren el casament d’Artur, príncep de Galles, i Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics Tres anys després fou empresonat, se suposa que per un pamflet de caràcter satíric durant l’estada a la presó escriví un tractat en vers com a autodefensa Des del setembre del 1509 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre del…

Es donà a conèixer a Roma amb la seva òpera Quinto Fabio 1738 Hom en conserva dos Stabat Mater , l’òpera Giunio Bruto 1748 i l’òpera còmica Il governatore 1747 Introduí fragments concertants en les òperes còmiques També escriví cantates, àries i duos

Fou deixeble de Joan Crisòstom Ripollès i exercí com a mestre de capella a Olot des del 1739 fins a la seva mort Compongué 48 obres religioses catalogades per Francesc Bonastre, entre les quals destaca un Stabat Mater 1742, barroc, amb influències de l’estil concertant italià

Ingressà a l’orde franciscà el 1278, després de la tràgica mort de la seva muller És un dels pocs autors coneguts de laudes Les seves obres foren publicades el 1490 amb el títol Cantichi, ovvero laude Els texts de les seves cançons són del tipus de la balada italiana Hom li ha atribuït l’himne Stabat Mater

Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa 1838 i altres obres llatines Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia 1791 i Carta del maestro a su discípulo 1802

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786