Resultats de la cerca

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere

Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement

Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el cubisme D’una producció…

Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil

Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando

Començà a treballar a la marca catalana de bicicletes Peliser i posteriorment esdevingué director comercial de Casa Masferrer 1998, des d’on contribuí a la creació de la marca de bicicletes Massi Treballà amb el Club Ciclista Granollers i, a partir del 2004, al Club Ciclista Palou, que fundà i presidí Lligat a aquest club creà l’equip de competició de BTT Massi, per al qual fitxà especialistes de renom internacional, com Jean Christophe Peraud, medallista olímpic, i Margarita Fullana, campiona del món

Resident a Sant Boi de Llobregat, l’any 2000 començà a entrenar Agustí Roc, campió del món de curses de muntanya També ha entrenat Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu, i els atletes Abdeslam Louah, diverses vegades campió de Catalunya en 800 m i 1500 m, Elena Congost, medallista paralímpica 2004 i altres campions de Catalunya en categories inferiors Fou seleccionador català de curses de muntanya i responsable del centre de tecnificació per a joves, juntament amb Kiku Soler

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Centrat preferentment en la natació, participa en el Campionat de Catalunya de natació adaptada i ha organitzat alguna prova de la Lliga Catalana Alguns dels seus nedadors participen en competicions d’àmbit internacional En destaca Jesús Collado Alarcón, medallista als Jocs Paralímpics de Sydney, i Víctor Villanueva, campió d’Espanya en diverses ocasions Fa ús de la piscina Sagnier del Prat de Llobregat També practica basquetbol en cadira de rodes, voleibol, atletisme, halterofília i boccia Disposa d’una secció per a persones amb paràlisi cerebral

S’inicià el 1968 al PPCD Vilanova A les ordres de Manuel Cañabate, fou nou vegades campió de Catalunya cinc en llançament de pes 1978, 1979, 1982, 1983, 1984 i quatre en llançament de disc 1976, 1978, 1979, 1981 També fou medallista de bronze en el concurs de llançament de pes del Campionat d’Espanya 1980 i diverses vegades internacional amb la selecció catalana A més del CA Vilanova, també competí amb l’AE l’Hospitalet 1988-89 i el CA Vic, ja com a veterà