Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
torrent del Vallac
Torrent
Curs fluvial de la comarca de la Garrotxa.
Neix al vessant occidental de la serra de les Medes municipi de les Planes d’Hostoles i desguassa al riu Brugent, per l’esquerra, davant Sant Feliu de Pallerols En aquest tram final rep el nom de torrent del Bastons
cimmeri | cimmèria
Història
Individu d’un poble nòmada indoeuropeu del grup irànic, que procedia de les estepes del sud de Rússia i que devers el 675 aC travessà el Caucas i s’estengué per Àsia Menor, on destruí les colònies gregues de la costa nord i suprimí el regne de Frígia.
Una altra branca conquerí l’Urartu i apareix com a aliada de Fraortes, rei dels medes Els cimmeris arribaren a hostilitzar les ciutats jònies de la costa asiàtica i el regne de Lídia, i foren deturats a les portes de Cilícia pel rei d’Assíria Assurbanipal
imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del s IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
kurd | kurda
Etnografia
Individu d’un poble d’origen indoeuropeu descendent probablement dels medes.
En nombre d’uns vint-i-dos milions a la meitat dels anys noranta, els kurds habiten una àmplia zona, actualment dividida entre Turquia 11 milions, l’Iraq 4 milions, l’Iran 5,5 milions i Síria 1,5 milions Hi ha també kurds a Armènia i a l’Azerbaidjan Modernament viuen a estats d’Europa Occidental, sobretot a Alemanya, on sumen prop de mig milió de kurds procedents sobretot de Turquia Islamitzats arran de la conquesta àrab 636, són musulmans sunnites, amb l’excepció de diverses minories heterodoxes bektaşi, qadarí i yazīdí i cristianes, i són víctimes de persecucions i fins i tot de genocidi…
mazdaisme
Religions de l’Orient Mitjà
Religió de l’Iran antic.
Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí…
Nínive
lachicaphoto (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Antiga vila d’Assíria, a la vora esquerra del Tigris, davant l’actual Mossul.
Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals
Šamši-Adad V
Història
Rei d’Assíria (823 — 810 aC).
Fill de Salmanassar III, derrotà el seu germà Aššur-nadin-apli, que s’havia rebellat Emprengué, amb èxit, campanyes contra el país de Nairi, al N, i a l’altiplà iranià, a l’E, on els medes començaven a fer acte de presència 821 aC i vencé una coalició d’arameus i elamites Malgrat ésser casat amb la babilònia Semíramis , afrontà dues vegades amb èxit els exèrcits de Babilònia i establí el domini assiri sobre el territori
Assur
Ciutat antiga
Antiga ciutat assíria, capital de l’imperi assiri durant el II mil·lenni aC, situada a la riba dreta del Tigris.
Des del s IX fou desplaçada per Kalaḫ i Nínive, però conservà el caràcter de ciutat sagrada amb un clericat poderós El 614 aC fou destruïda parcialment pels medes Tingué una darrera època d’esplendor sota els parts 140 aC-256 dC Fou excavada per la Deutsche Orientgesellschaft, sota la direcció de Robert Koldewey i Walter Andrae 1903-14 Hi han estat descoberts monuments importants temple d’Assur, el d’Ištar, el doble temple d’Adad i Anu i diversos palaus
Club Ciclista Montgrí
Club Ciclista Montgrí
Ciclisme
Club ciclista de Torroella de Montgrí.
Fou fundat l’any 1983 amb Juli Casino com a president Creà un equip d’infantils dirigit per David Payet, i des del 1997 organitza el Gran Premi Montgrí per a la categoria màster 30 El gruix de la seva activitat se centrà en el ciclisme femení, amb la creació d’un equip que, sota diferents denominacions, Girona-Costa Brava, Delfí Verd i Ono ha reunit ciclistes com Elena Carbonell, Eva Clop, Débora Gálvez, Anna Henestrosa i Esther Fernández Organitza el Trofeu l’Estartit-Illes Medes, també denominat Memorial Rafel Fabra, vàlid per a la Copa d’Espanya femenina