Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
ulls d’àngel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors d’un vermell escarlata, i de fruits en poliaqueni.
Es fa a les messes, i és pròpia de l’Europa meridional
jull
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles amplament linears i d’espiga amb espícules grosses i oblongues.
Es fa a les messes i en llocs incultes Les llavors del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions
brulla
Messes al començament de llur creixença.
riu Cànyoles
Riu
Afluent del riu d’Albaida per la dreta, que neix dins el terme de la Font de la Figuera (Costera) al peu del port d’Almansa, travessa la Costera i desguassa al seu col·lector dins el terme de Xàtiva.
Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km
pla de Xàtiva
Sector nord-oriental de la Costera, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida.
Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva , a través de les séquies de la Vila, de la Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, de la Llosa, de Ranes i de la Torre d’En Llorís la superfície regada és d’unes 2 700 ha Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya L’aigua,…
correbou

Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les…
màquina segadora-batedora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i n’efectua la batuda.
Té els elements constitutius de la dalladora i de la màquina de batre i, segons el model, pot deixar la palla a terra en forma de bales o la pot escampar tallada en trossos petits el gra s’acumula en una tremuja que ha d’ésser buidada repetidament, sovint cada mitja hora o, eventualment, és proveïda d’un mecanisme ensacador, o bé és buidat a la caixa d’un camió o al remolc d’un tractor que avancen al costat de la segadora i a la seva mateixa velocitat
màquina segadora-agarbadora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i en forma les garbes.
És constituïda per un bastiment metàllic format per aspes i barres disposades en forma de prisma, generalment de base hexagonal, dotat d’un moviment de rotació entorn d’un eix horitzontal, transversal al sentit d’avanç de la màquina, que empeny les plantes vers les pintes, les quals les tallen per un mecanisme semblant al de les dalladores una cinta transportadora recull les plantes tallades i les disposa entre dues altres cintes transportadores paralleles i inclinades, que les passen, comprimides entre elles, al mecanisme agarbador en el moment que en surt una garba feta hi entren les tiges…