Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Meta Incognita Peninsula
Península
Accident litoral de la província dels Territoris del Nord-oest (Canadà).
Manuel Marulanda
Militar
Pseudònim del guerriller colombià Pedro Antonio Marín, més conegut pel sobrenom de Tirofijo.
Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals
nitroanilina
Química
Derivat nitrat de l’anilina, que es pot presentar en les seves tres formes isomèriques (meta, orto i para).
La forma meta , és obtinguda per nitració de l’anilina i es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen a 114°C És emprada com a intermediària en l’obtenció de colorants L’exposició als seus vapors produeix cianosi i metahemoglobinèmia Les altres dues formes presenten propietats semblants
parxís
Tauler i fitxes del parxís
(CC0)
Jocs
Joc d’origen indi (Pachisi) que hom juga amb un tauler amb quatre sortides (o bé sis), en el qual dos, tres o quatre jugadors (o més) proven de col·locar primer que els altres a la meta central les quatre fitxes pròpies, fent-les avançar cadascú d’acord amb el nombre de punts trets en llançar el dau a cada tirada.
Incidències variables del joc són la manera de sortir cada fitxa, el nombre d’espais que guanya un jugador en entrar una fitxa a la meta o en matar la d’un altre per coincidència de la seva fitxa en l’espai on era aquesta, etc Sovint hom hi juga per parelles
nitrometà
Química
Derivat mononitrat del metà.
És un líquid oliós que es fon a -29°C i bull a 101,2°C, obtingut com a producte secundari en la nitració del propà La seva sal sòdica té propietats explosives És emprat com a combustible de coets
Tità
Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema…