Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Andrew John Herbertson
Geografia
Geògraf britànic.
Estudià els problemes climàtics i meteorològics, i definí la regió natural Escriví The Distribution of Rainfall over the Land ‘La distribució de les precipitacions sobre la terra’, 1901, The Great Atlas of Meteorology 1899, An Introduction to Human Geography 1899, The Major Natural Regions 1905
corrent del Niño
Conjunt de corrents marins freds que apareixen cada desembre a la costa sud-americana del Pacífic.
El nom fa referència al nen Jesús, ja que els corrents arriben pels volts de Nadal Actualment el corrent d’El Niño s’utilitza per a designar corrents especialment persistents que es repeteixen amb una regularitat de vuit a deu anys, i van acompanyats de canvis meteorològics importants
Taiyuan
Astronàutica
Base de llançament de satèl·lits xinesa.
També anomenada Wuzhai, la base es troba a la província de Shanxi Entrà en funcionament el 1968 la seva situació és idònia per a posar satèllits en òrbites polars sincròniques amb el Sol A partir del 1997 començà els llançaments comercials S'ha utilitzat bàsicament per a satèllits meteorològics i científics
Cleveland Abbe
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Pioner de la publicació de butlletins meteorològics diaris 1869, muntà un servei de predicció del temps als EUA 1871 Davant la incoherència dels horaris locals a l’hora de confeccionar l’horari dels trens, suggerí la divisió del territori en fusos horaris, idea que fou adoptada oficialment als EUA el 1883
reflectivitat radar
Meteorologia
Magnitud que indica l’eficiència d’un blanc de radar per a interceptar i retornar l’energia radioelèctrica.
Les gotes de pluja, els flocs de neu o els grans de calamarsa blancs meteorològics retornen part de l’energia ecos que reben quan són sotmesos als polsos d’ones electromagnètiques del radar meteorològic La reflectivitat indica l’eficiència en retornar la potència incident als blancs i depèn del nombre i la grandària de les partícules de precipitació per tant, està relacionada amb la seva intensitat
turbulència atmosfèrica
Meteorologia
Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general.
Aquests torbs absorbeixen una part de l’energia cinètica i provoquen irregularitats, generalment de períodes molt curts i de poca amplitud, en el valor dels elements meteorològics locals Aquest fenomen és important en la capa de l’atmosfera en contacte amb el sòl capa límit La turbulència també té lloc en altres parts de la troposfera i produeix les típiques batzegades en els avions
William Nordberg
Física
Físic austríac.
S'especialitzà en la investigació de la Terra mitjançant sensors remots situats en satèllits artificials Emigrat als EUA, el 1953 participà en el projecte de satèllits meteorològics TIROS i Nimbus i en els de recerca de recursos terrestres ERTS i Landsat, coordinant la recerca d’un equip de 300 investigadors de 38 països Fou cap de la secció de mesures físiques al centre Goddard de la NASA
aerologia
Meteorologia
Part de la meteorologia que estudia l’atmosfera lliure (per damunt dels 3.000 m), especialment, però no exclusivament, la seva estructura vertical.
Les observacions eren fetes inicialment mitjançant mètodes indirectes anomalies de la propagació del so, càlculs per triangulació Actualment hom practica observacions directes balons sonda, coets equipats amb meteorògrafs, radiosondes, satèllits meteorològics Bo i que els grans moviments atmosfèrics semblen tenir l’origen a les capes altes, l’aerologia esdevé la base de la previsió meteorològica, àdhuc de la navegació aèria El mot fou encunyat per Wladimir Köppen el 1906 Aerologie
William Henry Dines
Meteorologia
Meteoròleg anglès, inventor d’instruments meteorològics (anemòmetre i higròmetre).
Féu estudis sobre l’alta estratosfera i sobre la dinàmica dels ciclons i anticiclons i la radiació solar Fou president de la Royal Meteorological Society 1901-02 i director del British Meteorological Office 1905
ecos indesitjats
Electrònica i informàtica
Conjunt d’ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.
Segons l’objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents Per exemple, en la teledetecció d’avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar