Resultats de la cerca

Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola

Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València

Filla del tenor Manuel del Pópolo Vicente García , es casà amb l’empresari Louis Viardot Debutà en concert a Brusselles el 1837, i en teatre a Londres el 1839, com a Desdèmona a l' Ottello de Rossini Estrenà el Prophète , de Meyerbeer, i Sapho , de Gounod A partir del 1863 es retirà de l’escena i actuà únicament en concerts Fou professora del conservatori de París 1871-75

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04

Debutà molt jove -abans del 1820- i esdevingué un intèrpret molt valorat d’òperes de WA Mozart i G Rossini Després d’una temporada a Amsterdam 1823-25 i diverses gires per Europa 1831-51, s’establí a Viena Amb una clara preferència pel gènere còmic, escriví llibrets de contingut satíric, musicats generalment per Adolf Müller, molt influïts per la música popular austríaca i per l’opereta parisenca Lumpacivagabundus , 1883 Der Talisman , 1842 Der Zerrissene , ’L’anorreat', 1844 etc Feu també paròdies d’obres de compositors contemporanis, com R Wagner o G Meyerbeer

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo Meyerbeer…

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

Estudià a Sant Petersburg i, posteriorment, a París Interpretà un repertori ampli, que incloïa des de papers wagnerians fins a d’altres tan diferents com els d’Antonida, d' Una vida pel tsar , i Ludmila, de Ruslan i L’udmila , ambdues de M Glinka També interpretà òperes de PI Cajkovskij, Ch Gounod i G Meyerbeer Fou una de les primeres cantants russes que, a part de les qüestions purament musicals, s’interessà per donar credibilitat dramàtica als personatges que interpretava Les cròniques del seu temps parlen de la claredat de la seva veu i de la seva dicció clara, factors que…

Estudià amb Ignasi Muntaner i Joan Goula Aquest, empresari del Teatre Principal de Palma, el féu debutar, el 1869, amb Linda di Chamounix , de Donizetti Des del 1871, amb el nom artístic de Francesc Uetam , actuà sovint als Països Catalans Alacant, València, Barcelona, on es presentà al Teatre Principal, el 1872, i al Liceu, el 1874 El 1877, en debutar al Teatre Imperial de Peterburg, inicià una brillant carrera internacional actuà a Lisboa 1878, Madrid 1880, on cantà molts anys, Florència 1889 i Roma 1889-90 El seu repertori incloïa òperes de Gounod, Meyerbeer, Rossini,…