Resultats de la cerca

Collaborador de Pasteur, descobrí nombrosos microorganismes agents de malalties animals i, juntament amb Bernhard Bang, generalitzà l’ús de la tuberculina com a mitjà de diagnosi precoç de la tuberculosi dels bòvids

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris Estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària 1890, completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’installà i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi Els últims anys de la seva vida, juntament amb Ramon Pla i Armengol , investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’ Institut Ravetllat-Pla , fundat l'any 1922, encara que sense…

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

Estudià a Pasadena i investigà sobre el càncer a Wisconsin Els seus estudis sobre el material genètic de l’ARN i els virus que conté li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1975, compartit amb D Baltimore i R Dulbecco

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Demostrà la penetració de diversos bacteris a través dels teguments animals Descobrí els esporozous paràsits dels glòbuls sanguinis

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Estudià fonamentalment el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics del carboni i del sofre Fou el primer a obtenir cultius de bacteris anaeròbics