Resultats de la cerca

Treballà la pintura, l’escultura i la illustració Els seus treballs més reconeguts són els seus llibres, que foren editats en diferents països Rebé premis com The Golden Apple de la Biennal d’illustradors a Bratislava 1983, Gran Premi de Catalunya 1988, Premi alemany de literatura infantil 1991, Premi Hans Christian Andersen – IBBY 1992 i el Premi Illustrad’Or de l’Associació Professional d’Illustradors de Catalunya 2006 Publicà, entre d’altres, El petit rei de les flors 1991, Paper Paradís 1992, Teatre de mitjanit 1993 i Fins a l’infinit 2007

Fou ministre de cultura popular del 1949 al 1965 L’obra més coneguda és L’eclipsi , composta en tres volums Desillusions, Dubtes i Persecucions , que giren entorn dels problemes plantejats per la revolució a la societat xinesa, des d’una perspectiva revolucionària Altres novelles Roses salvatges 1929, L’arc de sant Martí 1930, Mitjanit 1933 i Relacions poligonals 1936 Durant molts anys fou director de la revista Zhongguo Wenxue  ‘literatura xinesa’, publicada també en anglès i francès Perdé tots els seus càrrecs amb la Revolució Cultural, però, rehabilitat el 1977, fou nomenat…

La seva obra s’insereix principalment en el gènere fantàstic i imaginatiu i, en part, també en la literatura per a infants Les novelles Jim Knopf und Lukas der Lokomotivführer ‘Jim Botó i Lluc el maquinista’, 1960 i Momo 1973 tingueren una àmplia acceptació al seu país i a l’estranger, i Die unendliche Geschichte ‘La història interminable’, 1979, de la qual hom féu una versió cinematogràfica, fou un best-seller mundial Altres obres seves són Der Spiegel im Spiegel ‘El mirall en el mirall’, 1980 i Trödelmarkt der Träume Mitternachtslieder und leise Balladen ‘Els encants del somni Cançons de…

Conreà la narrativa, el teatre i, sobretot, la poesia satírica, pertangué al dadaisme berlinès i al cercle expressionista Der Sturm El 1920 creà el seu propi cabaret literari a Berlín La seva crítica ferotge de la societat contemporània i la seva oposició al feixisme es manifesten en les seves novelles París in Brand ‘París en flames’, 1927 i Müller Chronik einer deutschen Sippe ‘Müller Crònica d’una estirp alemanya’, 1935 Perseguit pel règim nazi emigrà als EUA De les seves diverses obres poètiques cal destacar Gedichte, Lieder und Chansons ‘Poesies, cançons i cobles’, 1929, Zwölf Briefe aus…

Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i  La vida dels somnis  2007…

Començà treballant a Noticiero Universal i participà en la creació del diari Sport 1979 També treballà a La Hoja del Lunes El 1983 s’incorporà a Catalunya Ràdio i durant els anys vuitanta fou locutor de partits de futbol El 1991 fitxà per TV3, on presentà 100 × 100 futbol 1992-96 i Gol a gol 1996-98 Al mateix temps, fou el locutor dels partits de futbol de la cadena 1991-2000 acompanyat d’Àngel Pitxi Alonso i Sergi Albert Posteriorment presentà el programa Ona Sport a l’emissora Ona Catalana 2000-03 El seu últim any el combinà amb el retorn a Televisió de Catalunya, on presentà En camp…

Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…

Vida S’introduí en el món de l’espectacle arran de la construcció del teatre Comedia de Barcelona impulsat per l’entitat Espectáculos, SA, grup que creà el 1935 amb la participació de Ferran Fuster i Fabra, Florián i Víctor Dora, i Pius M Vergés El teatre no s’inaugurà fins el 1941, a causa del llarg parèntesi de la guerra Al final del 1960, el Comedia es transformà en cinema i s’inaugurà amb l’estrena de Parany a mitjanit Midnight Lace , 1960, David Miller en castellà Un grito en la niebla El 1983 s’obriren dues noves sales i el 1985 se n’amplià la capacitat amb l’habilitació de dues sales…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…