Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
refugi de Gresolet
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els…
refugi de Rebost
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Bagà (Berguedà).
Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró
refugi dels Cortals de l’Ingla
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat a la capçalera de la vall de l’Ingla, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a 1610 m d’altitud Refugi guardat amb una capacitat de vint-i-dues places És punt de pas del GR-107, conegut com Camí dels Bons Homes, i de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural També és base d’ascensions al Comabona 2554 m i a la serra del Moixeró
refugi Niu de l’Àliga
La Molina / Oriol Molas
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
serra de Cadí
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…
Inauguració del túnel del Cadí
S’inaugura el túnel del Cadí, que travessa el Moixeró i uneix la Cerdanya amb la vall del Llobregat
Gréixer
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer
—afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
el Puigllançada
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (2 409 m) del Pirineu axial, al Berguedà.
Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt
refugi Lluís Estasén
© REFUGI JOSEP MARIA BLANC
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró, al peu del Pedraforca, a 1647 m d’altitud Fou inaugurat el 26 de juny del 1949 i duu el nom de Lluís Estasén, iniciador de l’escalada moderna a Catalunya i que encapçalà la cordada que el 1928 escalà per primera vegada la paret nord del Pedraforca És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat per a 81 persones És freqüentat per escaladors i alpinistes que volen escalar les vies en roca i els itineraris hivernals que recorren les parets del Pedraforca, molt especialment la seva cara nord, a més…