Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Francesc Xavier Gibert Saderra
Arxiu Pere Ribalta / Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Professor de vol de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, obtingué el títol de pilot sense motor l’any 1934 L’any següent obtingué el de pilot amb motor a l’aeròdrom Canudas, essent un dels pilots més joves de Catalunya El 1949 s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell, on el 1952 començà a exercir de professor de vol Amb 15738 h de vol, instruí més d’un miler d’alumnes Fou distingit amb el diploma Paul Tissander 1982 i amb el guardó Perfil d’Or 1998
Josep Gaspar Serra
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Esport general
Fotografia
Cinematografia
Director de cinema i fotògraf.
Començà treballant a la casa Gaumont de fotografia i cinema de Barcelona Al cap de molt poc es formà a la sucursal de París Fou un dels pioners de la fotografia aèria catalana i fou el fotògraf oficial de l’aeròdrom Canudas 1920-33 També fou pioner del cinema català, al qual es dedicà exclusivament des del 1933 Produí algun repotatge esportiu, entre els quals Fabricación de pelotas para el deporte de la cancha 1920, Carrera internacional de voiturettes Premio Peña Rhin 1921 o Campeonato de España de Fútbol 1922 El 1949 es traslladà a Montevideo i el 1953 a Buenos Aires Poc després retornà a…
Carles Coll
Pere Ribalta / Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Enginyer i pilot d’aviació.
Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…
àguila menjamones
Ornitologia
És pròpia de les selves filipines.
És grossa i té el bec molt alt i comprimit, de color blau Caça mones, principalment Està relacionada amb les harpies
Jaume Estapé i Pagès
Literatura catalana
Comediògraf.
Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Educació
Entitat fundada l’any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Història de l’Educació als Països Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona.
Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005
Vicent Eugeni Miquel i Madaleno
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888
actuació
Gramàtica
En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, única manifestació tangible de la competència
o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.
Així, a nivell fonemàtic, en català, al fonema |l| corresponen una sèrie de sons de molt vària realització ļ, λ, ł variants retroflexes de l , condicionades sovint, però no pas únicament pels sons veïns Si bé és cert que hom pot conèixer la competència monés a través de l’actuació, aquesta, amb tot, no l’ofereix sense més ni més Sobre l’actuació influeixen molts factors psicològics, sociològics i paralingüístics, dels quals cal fer abstracció —i no sempre és fàcil— a l’hora de determinar la competència
Maria Josep Escrivà i Vidal
Literatura catalana
Poeta.
Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004
Pau Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Autor teatral.
Enquadernador pertanyent a la nissaga d’impressors Fàbregues, visqué el fet teatral com a autor, actor del repertori romàntic i de les seves pròpies obres i director Com a promotor del teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864, adreçà als seus membres el breu text teòric Reseña del arte cómico y dramático 1866 Autor de la peça còmica en un acte La ciega avaricia , és un referent menorquí ben popular dins la línia del teatre costumista dialectal amb el manuscrit Entremès de ses flassades i dues obres impreses, signades amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes, destacat dramaturg en llengua…