Resultats de la cerca

La temporada de l’orquestra comença al mes de setembre amb un cicle de concerts a la seva seu de l’Auditori de Granada, que es complementa amb el cicle Música y Poesía -iniciat el 1998-, els Concerts Simfònics, el Festival Monogràfic -dedicat cada any a l’obra d’un compositor- i un cicle dedicat a la música de M de Falla, que es duu a terme des del 1995 Els darrers anys també realitza una sèrie de concerts familiars i una altra de concerts didàctics, dirigits a les famílies i a les escoles respectivament, que tenen com a objectiu despertar l’interès dels infants per la música i fer-los…

Consta de dues seccions el Museu Arqueològic , installat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins , amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC

Excellí en la tècnica del pastel, que aplicà tant al retrat d’aparat cinc retrats de Mme de Pompadour , Musée du Louvre, París La presidenta de Rieux , collecció particular, Ginebra com al retrat de bust —el que més praticà—, on dóna importància als trets de la fisonomia dels retratats, més que no als detalls dels vestits i als accessoris Retrat de Mlle Fel Té un museu monogràfic a Saint-Quentin

Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, des del 1978 ha estat professor al Collegi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994 Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries 1983-85 La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del món romà ha publicat El foro romano de Ampurias 1984, amb JAquilué, RMar i JRuiz de Arbulo i Antiquitatis Emporitanae Coementeria Les necròpolis tardanes de la neàpolis 1996, amb JSagrera

Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil

Fill del pintor  Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell

Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, fou inaugurat el 1961 i actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns

Ha estat conservador 1971-85 i director 1982-84 del Museu Arqueològic de Barcelona És conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i fou director de les excavacions entre el 1985 i el 1992 És membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS Ha excavat a Albintimilium Itàlia, a Cartago Tunísia, a la factoria fenícia de Toscanos Màlaga i en diferents jaciments ibèrics La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar La cerámica campaniense de Emporion y Rhode…

Aquesta església apareix esmentada com a “ ecclesia de Cabania ” els anys 1279 i 1280, en les Rationes decimarum Al segle XIV ja apareix amb la denominació “ sancti Vicencii de Cabanis” i “ecclesia parrochialis Sancti Vicentii de Cabanis” L’edifici actual és una construcció del segle XVIII Hom considera força probable que l’església medieval es correspongui amb les restes d’un temple romànic, descobertes fa molt poc al costat del cementiri de la població, als afores del nucli urbà, i de les quals es dóna una primera notícia en el present volum vegeu-ne l’estudi monogràfic Si aquesta…