Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
La Mare de Déu del Portal (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada a sant Sadurní que s’alçava al costat…
Maurits Cornelius Escher

Maurits Cornelius Escher
Hans Peters (ANEFO)
Matemàtiques
Artista neerlandès.
Creà una nombrosa collecció de dibuixos, pintures i gravats inspirats en fets matemàtics mosaics, transformacions, sanefes, perspectiva, etc, i motivà estudis matemàtics basats en la seva obra mosaics d’Escher, perspectiva curvilínia, etc Esbòs del mosaic Genets , d’ Escher
Hilderic
Història
Rei vàndal (523-530).
Net de Valentinià III, succeí el rei Trasamund Protegí els catòlics i s’aproximà a Bizanci, i abandonà l’aliança amb els ostrogots Fou destronat per Gelimer, fet que motivà la intervenció del general bizantí Belissari i l’execució d’Hilderic
fageda d’en Jordà

Fageda d’en Jordà (Santa Pau)
© C.I.C. - Moià
Bosc de faigs estès al N del volcà del puig Jordà
(607 m), que s’eleva al pla de Sacot, al peu dels contraforts septentrionals de la serra del Corb, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa), al SE de la ciutat d’Olot.
Joan Maragall dedicà un famós poema a la fageda, cosa que motivà que, a l’entrada d’aquesta, hom dediqués un monòlit en honor del poeta Des del 1994 és un espai natural protegit com a part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Radama II de Madagascar
Història
Rei de Madagascar (1861-63).
Fill de la reina Ranavalona I, obrí l’illa a la influència europea Tornà el port d’Imerina al comerç amb les potències colonials i aturà les persecucions contra els cristians Una reacció dels aristòcrates hovas contra la seva política de reformes i prooccidental motivà el seu assassinat
Angèlica
Personatge literari de l’Orlando innamorato de Matteo Boiardo i de l’Orlando furioso de Ludovico Ariosto.
Reina de Catai, dotada de gran bellesa i poder de seducció, fou portada a Europa per Orlando, però ella menyspreà els cavallers que la pretenien i retornà al seu país amb Medoro, jove soldat sarraí, que allí fou coronat rei La partida d’Angèlica motivà la follia d’Orlando
tractat de Santo Stefano
Història
Tractat signat a la localitat de Santo Stefano (o San Stefano), actualment Yeşilköy, prop d’Istanbul, el 3 de març de 1878, entre Rússia i Turquia i que posà fi a la guerra dels Balcans (1877-78).
Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims
contracte de conreu
Dret
Contracte d’arrendament rústic, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals se cedeix onerosament l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica.
El contracte de conreu es troba regulat a la llei del Parlament de Catalunya 1/2008, de 20 de febrer, en una matèria sobre la qual ja havia legislat la Generalitat republicana amb la llei del 1934, normativa sobre l’explotació agrària que motivà un conflicte davant del Tribunal de Garanties Constitucionals espanyol
Burschenschaft
Història
Moviment d’estudiants universitaris alemanys creat a Jena (Turíngia) el 1815, amb l’impuls nacionalista i liberal sorgit en la guerra antinapoleònica.
La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya