Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
bhili
Lingüística i sociolingüística
Nom de diversos parlars del grup índic occidental usats majoritàriament pels bhils.
Són principalment variants dialectals del gujarāti Els residus de vocabulari no índic existents en bhili no han pogut ésser relacionats satisfactòriament ni amb les llengües munda ni amb les dravídiques
Veterans cesarians són instal·lats a Empúries
Veterans cesarians de la batalla de Munda Montilla, Còrdova són installats a Empúries, convertida en el Municipium Emporiae Els magistrats Cneu Domici Calví i Api Claudi Pulcher són nomenats patrons de la ciutat
austroasiàtic
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a un grup de llengües situades entre les de l’Àsia central o sinotibetanes i les d’Indonèsia i la Polinèsia (austronèsies o malaiopolinèsies).
Comprèn dos subgrups el monkhmer i el de les llengües munda Alguns autors hi inclouen també les llengües nicobars Hom ha reunit encara el conjunt de les llengües austroasiàtiques i austronèsies en un grup més ampli amb el nom d' àustric
santal
Etnologia
Individu d’un poble del NE de l’Índia que actualment habita els estats de Bihar i Orissa.
La població 2 811 000 h 1951, d’origen molt arcaic, racialment s’assembla als austràlids talla curta 1,59 i pell fosca Parlen el santali , de la família munda Tradicionalment pagesos i ramaders, actualment són minaires temporers a les mines de Jamshedpur
Íñigo de Mendoza
Literatura
Escriptor castellà.
Frare franciscà, protegit per Isabel la Catòlica, fou un escriptor purament mundà, malgrat la seva condició de religiós L’obra més destacada que té és Vita Christi 1482 La resta són copioses poesies satíriques i populars, algunes composicions polítiques i un tractat en prosa publicat l’any 1499
Gédéon Tallemant des Réaux
Literatura francesa
Escriptor francès.
Assidu a l' RHôtel de ambouillet , féu amistat amb els contertulians més significatius i arribà a ésser confident de la marquesa de Rambouillet Les seves Historiettes 1835 reflecteixen aquest ambient mundà, que, juntament amb l’ambient teatral, fou objecte de la seva observació i reflexió Escriví també una tragèdia, Oedipe , que restà inèdita
Le Cri Catalan
Setmanari
Setmanari fundat el 1907 a Perpinyà per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil.
Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste
uràon
Etnologia
Individu d’un poble dravídic que habita a l’altiplà del Chota Nagpur (Bihar, Índia).
Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari
Gai Asini Pol·lió
Història
Literatura
Polític i escriptor romà.
Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda, fou una…
Alexandre Font i Pla
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a les revistes Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle Magí 1910, Gent del barri 1917, L’…
,