Resultats de la cerca

Conegut com a Nacho Arribas , es formà a l’Escola de Pilota de la federació catalana Membre del Club Casa de los Navarros, guanyà el Campionat de Catalunya de trinquet amb el seu germà Rubén entre el 1999 i el 2005 També és jutge provincial de mà

Especialitzat en basquetbol, fou collaborador de la Hoja del Lunes i Dicen , entre altres publicacions A Televisió de Catalunya, on entrà el 1985, conduí el programa Basquetmania , dirigeix l’ NBACat i s’encarrega de les retransmisions de basquetbol, fent parella amb Nacho Solozábal Ha publicat els llibres A prop de les estrelles de la NBA 2009 i Basquetmania 2011

Se celebra a l’Auditori de Barcelona la segona edició dels premis Max de teatre Tot i que no assisteix a la cerimònia, el gran triomfador de la nit és Josep Maria Flotats, amb els cinc premis per a Arte , l’obra amb què ha debutat a Madrid després del seu pas pel Teatre Nacional de Catalunya Entre la resta de premiats, fins a 20 categories, hi ha Els pirates de Dagoll Dagom, Pere Ponce i, en dansa, Nacho Duato, Sara Baras i Antonio Canales

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

S'installà a Madrid cap a la meitat dels anys setanta i esdevingué un dels personatges més emblemàtics de la Movida Madrileña, a més de musa de la modernitat del moment El 1977 debutà en la música amb el seu grup Kaka de Luxe i posteriorment liderà les bandes Alaska y Los Pegamoides i Dinarama Els anys noranta fundà, al costat del músic Nacho Canut, el grup de pop electrònic Fangoria, que entre el 1999 i el 2004 Fangoria publicà la trilogia formada pels treballs Una temporada en el infierno 1999, Naturaleza muerta 2001 i Arquitectura efímera 2004 A més de la seva dedicació a la música, durant…

Fundat el 1948, nasqué vinculat al collegi dels Germans Maristes La Immaculada El 1949 ja participà en el Campionat de Catalunya d’hoquei sobre patins i guanyà nombrosos Campionats d’Espanya juvenils Durant l’inici també destacà la secció de bàsquet, inscrita oficialment a la federació el 1962 Es formà un equip sènior que disputà els campionats territorials i que a partir dels anys vuitanta evolucionà cap a un club de caràcter collegial dedicat als equips de promoció De les seves files sorgí Nacho Solozábal També destacà en voleibol Els anys seixanta nasqué la secció de futbol i…

Conegut com Nacho , s’inicià a l’escola de tennis del Club Tennis Barcino Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea sub-21 i de la copa Davis 1973-74 Fou campió de Catalunya en dobles, amb Antonio Muñoz 1978, i campió de Catalunya en dobles mixtos amb la seva germana Maria del Carme 1970 Entre el 1972 i el 1976 participà en la copa d’Europa per equips Es proclamà campió d’Espanya en dobles amb A Muñoz 1974, en dobles mixtos amb C Perea 1980, i subcampió d’Espanya individual 1976 El mateix any assolí la posició cent u en el rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals…

Estudià dansa clàssica amb Carmen Roche i Víctor Ullate El 1978 ingressà a l’escola d’Arts Escèniques Mudra de Maurice Béjart Vinculada en 1982-90 al Nederlands Dans Theatre, amb el qual representà coreografies de Jiri Kylián i Nacho Duato, el 1988 rebé el premi Zilveren Theatre Dans Prijis per la seva interpretació de Bolero i Arenal , de Duato Del 1990 al 1996 fou la ballarina principal de la Compañía Nacional de Danza i a partir del 1997 dirigí IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre integrada per postgraduats d’aquest centre En pocs anys, Allard convertí IT Dansa en…

Impulsada per l’empresa Difusión Náutica i la revista Skipper , hi prenien part embarcacions pneumàtiques tipus Zodiac de 3 m amb motors de 20 cavalls Els participants afrontaven un recorregut aproximat de 500 km durant nou dies entre Barcelona i Saragossa Les etapes passaven per Salou, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita,Tortosa, Flix, Mequinensa, Escatrón, Sástago i Pina En el palmarès de guanyadors en semirígides, hi figuren Ricard Massabeu i Pedro Egea 1987 Nelson Campderà i Eduardo Sánchez 1988, 1990 Enrique Mascarell i Ernesto Martí 1989 Ricard Massabeu i Willy García 1991 Ricard…