Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Salvatore Di Giacomo
Literatura italiana
Poeta italià en dialecte napolità.
Les seves primeres colleccions de versos Sonetti , 1884 ' O funneco verde , 1886 ' O munasterio , 1887 Zi ‘Munacella , 1888 obtingueren fama fins i tot fora de Nàpols Després dels reculls Ariette e sunette 1898 i Canzone e ariette nove 1916, la crítica —a partir d’un assaig revelador de Benedetto Croce— considerà l’obra de Di Giacomo una de les expressions més altes de la lírica contemporània Matèria de les seves poesies és l’ambient i el paisatge de Nàpols Marzo, ‘Na tavernella, Dint'a Villa, Arillo, animaluccio cantatore Moltes de les seves cançons han estat musicades A Marechiare, La…
Andrea Cantelmo
Història
Militar
General napolità, duc de Pòpoli.
Serví a l’exèrcit de Felip IV de Castella, a Flandes, on fou governador Posteriorment fou lloctinent general de Catalunya 1644-45 a la zona ocupada pels castellans, durant la Guerra dels Segadors Prengué Balaguer i Àger 1644, però, traït pels oficials castellans engelosits, fou derrotat entre Llorenç i Ger per les forces franceses del comte d’Harcourt 1645 i destituït
Giacomo Caldora
Història
Militar
Militar napolità, duc de Bari.
Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina 1424-28 encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols Morta aquesta 1436, lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona
Arzano
Ciutat
Municipi de l’àrea suburbana del Gran Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situat a la zona on els Campi Flegrei, davallant lentament, es confonen amb la plana, constitueix una àrea agrícola que subministra fruites i verdures al mercat napolità També produeix cànem i lli
Rosa Ponselle

Rosa Ponselle
Library of Congress (CC0)
Música
Soprano nord-americana d’origen napolità.
El seu nom real és Rosa Ponzillo Debutà en vodevils amb la seva germana Carmella Caruso la feu debutar 1918 al Metropolitan de Nova York, on actuà des d’aleshores Feu una gran creació de Norma , de Bellini, i de La Vestale , de Spontini Assolí una fama mítica, tot i que espaià les seves actuacions, que a Europa foren només a Londres 1929-31 i Florència 1933 Es retirà el 1937, després d’haver enregistrat alguns discs
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor napolità actiu especialment a París.
Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera…
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
Cos d’observació dels Pirineus Orientals
Divisió de l’exèrcit napoleònic, comandada pel general Duhesme, situada des del principi del 1808 al Vallespir.
L’integraven dos regiments francesos i un d’italià i napolità El 9 de febrer travessà la frontera per la Jonquera i, per Figueres, Girona i Mataró, entrà sense oposició a Barcelona Al cap d’uns quants dies s’apoderà de la Ciutadella i del castell de Montjuïc 29 de febrer valent-se d’un estratagema
Antoni de León
Filosofia
Il·lustrat d’origen napolità establert a València.
Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León 1735 Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País
Scaramuccia
Teatre
Personatge del teatre italià, d’origen napolità.
Presenta un caràcter típicament fanfarró, busca-raons i covard alhora, i es vesteix de negre, amb gorra, i duu una guitarra en lloc d’espasa El feu cèlebre l’actor Tiberio Fiorilli al segle XVII