Resultats de la cerca

Format a Roma, fou protegit per Cristina de Suècia, per a la qual escriví òperes d’èxit, la majoria avui perdudes Passà després a Nàpols 1683, on fou mestre de capella al servei del virrei castellà Gaspar de Haro En aquesta època escriví un gran nombre d’òperes que donaren forma i estructura a l’òpera napolitana posterior escola napolitana amb elements com l' aria da capo En compongué per a Ferran de Mèdici, de Florència d’altres es difongueren per Europa Havent tornat a Roma ~1702, la prohibició papal de fer representacions el dedicà a l’oratori i a cantates, com…

Al s XVIII adquirí importància amb La serva padrona de Pergolesi 1733, que hom considera l’origen de l’òpera bufa napolitana

Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual

Tingué un paper molt actiu en el moviment revolucionari italià de la fi del s XVIII Fou membre del directori de la República Napolitana del 1799

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli També…

Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid Conreà la pintura de flors i natures mortes

De formació universitària, se centrà en estudis d’història de l’art i de la música a Nàpols Entre la seva obra sobresurt Pittori Napoletani del Seicento Investigà aspectes obscurs de la vida napolitana de Josep de Ribera 1952

Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773

Iniciador de la literatura dialectal napolitana, situà les seves obres en un ambient popularitzant i realista Escriví La Vaiasseide o poema de les serventes 1615, Micco Passaro ‘nnammurato 1621, Viaggio di Parnaso 1621, Delli travagliuse amure di Ciullo e Perna 1621

L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93